1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Ciudadelaaq9.jpg|275px|right|thumb|La Ciutadella en el sigle XIX]]
[[Image:Ciudadelaaq9.jpg|275px|right|thumb|La Ciutadella en el sigle XIX]]
la Ciutadella de Valéncia s'alçava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta del Mar i a la del Real, a la bora del [[convent de Santo Domingo]]. Fon contruida en 1574.
== Situació de la Ciutadella ==
== Situació de la Ciutadella ==
== Una miqueta d'historia ==
== Una miqueta d'historia ==
El Baluart es va alçar en 1574 per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons [[Escolano]] va ser restaurat en 1543, quan a càrrec de la [[Fàbrica de Murs e Valls]] es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la [[porta dels Judeus]] a la del Real i des de la de [[Quart]] fins al [[Portal Nou]]. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la [[torre del Esperó]] fins a la [[porta dels Judeus]]; tot això es va acabar l'any següent de 1544 per haver-se escampat el rumor que el corsari [[Barbaroja]] s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia.
El Baluart es va alçar en 1574 per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons [[Escolano]] va ser restaurat en 1643, quan a càrrec de la [[Fàbrica de Murs e Valls]] es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la [[porta dels Judeus]] a la del Real i des de la de [[Quart]] fins al [[Portal Nou]]. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la [[torre del Esperó]] fins a la [[porta dels Judeus]]; tot això es va acabar l'any següent de 1544 per haver-se escampat el rumor que el corsari [[Barbaroja]] s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia.