Canvis

L''''arquitectura de Cantàbria''' ha evolucionat des d'una [[Edat Mija|edat mija]] en la que prevalia l'ingeni en obres civils sense desmesurades pretensions front a l'exaltació de l'individualitat artística; passant per una [[Edat Moderna]] en la que varen sorgir notables sagues de cantells [[La Montanya|montanyesos]] i [[arquitecte]]s del [[Gòtic tardà|tardogòtic]], [[plateresc]] i [[renaixença]]; fins a una [[Edat Contemporànea|época contemporànea]] en la que s'ha evolucionat des d'un [[regionalisme]] [[Arquitectura regionalista|arquitectònic]] cap a les més diverses influències modernes internacionals.

L''''arquitectura de Cantàbria''' ha evolucionat des d'una [[Edat Mija|edat mija]] en la que prevalia l'ingeni en obres civils sense desmesurades pretensions front a l'exaltació de l'individualitat artística; passant per una [[Edat Moderna]] en la que varen sorgir notables sagues de cantells [[La Montanya|montanyesos]] i [[arquitecte]]s del [[Gòtic tardà|tardogòtic]], [[plateresc]] i [[renaixença]]; fins a una [[Edat Contemporànea|época contemporànea]] en la que s'ha evolucionat des d'un [[regionalisme]] [[Arquitectura regionalista|arquitectònic]] cap a les més diverses influències modernes internacionals.

Pel que fa a l'[[arquitectura popular]] tradicional montanyesa, encara en varietats locals diferenciadores, esta ha conservat fins al nostre dies un patrimoni constructiu significatiu, basat en un modo d'entendre l'[[arquitectura]], d'aplicar els materials, de simbiosis en el mig i clima càntabre i d'estar al servici d'usos i costums ancestrals. Dins d'esta arquitectura vernàcula destaca com més tradicional i pròpia de Cantàbria la casa rural en les seues diferents variants. Esta va des de les humils barraques de pastor, [[hivernal]]s i ''chuzones'', fins a les ''hidalgas'' [[casa montanyesa|casas montanyeses]] i nobles palaus, passant per la coneguda [[Casa montanyesa|casa tradicional montanyesa]] o les modestes [[cabanya pasiega|cabanyes pasiegues]].

Pel que fa a l'[[arquitectura popular]] tradicional montanyesa, encara en varietats locals diferenciadores, esta ha conservat fins al nostre dies un patrimoni constructiu significatiu, basat en un modo d'entendre l'[[arquitectura]], d'aplicar els materials, de simbiosis en el mig i clima càntabre i d'estar al servici d'usos i costums ancestrals. Dins d'esta arquitectura vernàcula destaca com més tradicional i pròpia de Cantàbria la casa rural en les seues diferents variants. Esta va des de les humils barraques de pastor, [[hivernal]]s i ''chuzones'', fins a les ''hidalgues'' [[casa montanyesa|cases montanyeses]] i nobles palaus, passant per la coneguda [[Casa montanyesa|casa tradicional montanyesa]] o les modestes [[cabanya pasiega|cabanyes pasiegues]].

Cal tindre en conte que en l'arquitectura tradicional la llínea definitòria entre dos tipologies d'edificis a sovint és difusa i difícil d'establir perque, per eixemple, un mateix tipo de casa, pero de diferent tamany, pot correspondre a nivells econòmics diferents, com és el cas entre les cases i ''casonas'' o la ''casona'' i el palau.

Cal tindre en conte que en l'arquitectura tradicional la llínea definitòria entre dos tipologies d'edificis a sovint és difusa i difícil d'establir perque, per eixemple, un mateix tipo de casa, pero de diferent tamany, pot correspondre a nivells econòmics diferents, com és el cas entre les cases i ''casonas'' o la ''casona'' i el palau.