Canvis

La '''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a la [[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)|producció]] són els [[Sector agropecuari|productes agropecuaris]] ([[agricultura|agrícola]]s o [[Ganaderia|ganaders]]).

L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)|producció]] són els [[Sector agropecuari|productes agropecuaris]] ([[agricultura|agrícola]]s o [[Ganaderia|ganaders]]).

==Atres empreses en el sector primari==

==Atres empreses en el sector primari==

Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie|comercialisació]] o la [[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se de [[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

==Conceptes en relación a lo explicat==

==Conceptes en relación a lo explicat==

Com a concepte, el de ''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig de '''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)|terra]]). El [[treball (economia)|treball]] en l'explotació poden ser realisat per mig d'@asalariado ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)|terra]]).  

 

El [[treball (economia)|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

==Tamany: latifundi i minifundi==

==Tamany: latifundi i minifundi==

Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en Espanya els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa menudes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts menuts agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de menudes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials  i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els paisos, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).  

 

Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts menuts agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials  i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

==Explotacions agràries en el món==

==Explotacions agràries en el món==

En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles només 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan menudes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de la [[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles només 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

==Notas==

==Notas==