Canvis

== Història ==

== Història ==

Com la majoria de localitats de la comarca Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] que després la cedí a [[Ximén Pérez]] de la localitat [[Aragó|aragonesa]] de [[Tarazona]]. Posteriorment fon cedida a [[Guillén Jafer]] i a [[Bonifaci Ferrer]] que la convertí en senyoriu.

Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat [[Aragó|aragonesa]] de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el segle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart,en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i Burjassot a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el segle XIX.

En [[1396]] fon adquirida per [[Bertomeu Cruilles]]. En mans d'esta família permaneixqué fins a finals del segle XVI següent responsables de la construcció del conegut com ''Palau de Cruilles'' un dels monuments més destacats de la localitat.

A nivell eclesiàstic l'església d'Alfara estava adscrita a la parròquia de Moncada des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

 

La família Cruilles vengué la localitat a [[Sant Joan de Ribera]], [[arquebisbe]] de [[Valéncia]] també conegut com el ''Patriarca'' següent cedida anys més tart al [[Real Colege del Corpus Christi]] de [[Valéncia]], fundat també per Sant Joan de Ribera.

 

En [[1819]] s'independisà del colege del Corpus Christi com parròquia de la propenca localitat de [[Moncada]].

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.