6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La Suècia moderna va sorgir de la [[Unió de Kalmar]] en 1397, i de l'unificació del país pel rei [[Gustavo I de Suècia|Gustavo Vasa]] en el sigle XVI. En el sigle XVII, va ampliar els seus territoris per a formar el [[Imperi suec]]. La major part dels territoris conquistats fòra de la [[península escandinava]] es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de [[Norrland]] i [[Österland]] es va perdre front a [[Rússia]] en [[1809]]. Des de [[1814]], no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de [[pau]] i [[neutralitat]] en temps de guerra.
La Suècia moderna va sorgir de la [[Unió de Kalmar]] en 1397, i de l'unificació del país pel rei [[Gustavo I de Suècia|Gustavo Vasa]] en el sigle XVI. En el sigle XVII, va ampliar els seus territoris per a formar el [[Imperi suec]]. La major part dels territoris conquistats fòra de la [[península escandinava]] es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de [[Norrland]] i [[Österland]] es va perdre front a [[Rússia]] en [[1809]]. Des de [[1814]], no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de [[pau]] i [[neutralitat]] en temps de guerra.
== Demografia ==
A fins de decembre de 2010, la seua població total va ser estimada en 9 415 570 habitants. D'acort a estimacions del seu Institut d'Estadístiques (SCB per les seues sigles en suec), prop del 12 d'agost de 2004 la població sueca va excedir els nou millons per primera volta. En 2007, aproximadament el 16,7% dels habitants (1,53 millons) tenia a lo manco un parent naixcut en l'estranger, principalment d'[[Escandinàvia]]. Açò reflectix els grans processos migratoris entre els [[paisos nòrdics]], originats primerament per la busca d'ocupació i posteriorment li varen seguir décades d'immigració de refugiats de paisos en conflictes. El país es va transformar d'una nació de [[emigració|emigrants]] en concloure la Primera Guerra Mundial, en un país de [[immigració|immigrants]] despuix de la Segona Guerra Mundial. En el 2006, l'immigració a Suècia va alcançar la seua més alt nivell des de que varen començar els registres: 95 750 persones varen aplegar al país en eixe any.
Els grups d'immigrants més numerosos en Suècia consistixen en gent provinent de [[Finlàndia]], seguits de persones naixcudes en [[Iraq]], l'antiga [[Yugoslàvia]], [[Somàlia]], [[Alemània]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Turquia]], [[Polònia]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Síria]], [[Líban]], [[Chile]] i [[Iran]]. Ademés, Suècia és la llar de la comunitat més gran d'exiliats de [[Poble assirià|assiris]] i [[Cristianisme siríac|cristians siris]].
L'immigració provinent d'atres paisos nòrdics va alcançar el seu nivell més alt entre els anys de 1968 i 1970 en 40 000 persones per any. Açò va succeir per les noves lleis d'immigració promulgades en 1967, les quals varen fer més difícil als immigrants que no provenien d'Escandinàvia l'establir-se en el país, principalment per raons polítiques.
=== Religió ===
Abans del sigle XI, predominava la religió nòrdica en la que es rendia cult als deus [[Æsir]], o [[Ásatrú]] en el seu centre en el [[Temple d'Upsala]]. En la [[cristianisació]], les lleis del país varen ser canviades, prohibint adorar a atres deïtats fins als últims anys del sigle XIX. En 1530 despuix de la [[Reforma Protestant]], [[Olaus Petri]], seguidor de les idees de [[Martín Luter]], va portar a terme la [[separació Iglésia-Estat|separació entre l'Iglésia i l'Estat suec]], al mateix temps que va abolir l'autoritat dels [[bisbe]]s [[Iglésia catòlica|catòlic romans]]. D'esta manera el [[luteranisme]] es va adoptar com a religió en gran part del país, procés que va aplegar al seu fi en el [[Concili d'Upsala]] en 1593.
{{UE}}
{{UE}}