Canvis

[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]]

[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]]

Es coneix per '''passejada marítima'''  a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.

Es coneix per '''passejada marítima'''  o passeig marítim a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.

El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.

El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.

La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]].  

La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]].  

Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres paisos [[Europa|europeus]].

Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]].

== Intencions ==

== Intencions ==