2744
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|280px|right|Passjada marítima de [[Torremolinos.]] Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|th...»
[[Archiu:Paseo Marítimo de Torremolinos.jpg|thumb|280px|right|Passjada marítima de [[Torremolinos]].]]
[[Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|thumb|280px|Passejada marítima en [[Sidi Ifni]].]]
[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]]
Es coneix per '''passejada marítima''' en Espanya,(en castallà '''paseo marítimo'''), '''malecón''' en Cuba, República Dominicana,Veneçola, Equador<*ref>{{Cita DRAE|malecón}}</ref> i zones de Mèxic, i '''costanera''' en Argentina, Bolívia, Paraguay i Uruguay<*ref>{{Cita DRAE|costanera}}</ref> a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.
Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantingut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives.
== Historia ==
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]].
Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres paisos [[Europa|europeus]].
== Intencions ==
La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural.
* Protecció del llitoral:
&*nbsp;-Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent.<br />
&*nbsp;-Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural.<br />
&*nbsp;-Favorir i preservar l'us públic del llitoral.
* Calitat urbana:
&*nbsp;-Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes.<br />
&*nbsp;-Configurar la frontera urbana de cara a la mar.<br />
&*nbsp;-Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole.
== Vore també ==
* [[Via pública]]
== Referències ==
{{Llistaref}}
== Bibliografia ==
* Trapero, Juan Jesús; ''Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público''. Ed. AKAL ([[1998]]). ISBN 978-84-460-0850-7.
* García Lorca, Andrés / Fourneau, Francis; ''Desarrollo regional y crisis del del turismo en Andalucía: actas del simposio hispano-francés : Almería, 25-29 de junio de 1991'' p. 207. Ed. Casa de Velázquez ([[1994]]). ISBN 978-84-86862-65-7.
[[Categoria:Elements urbans]]
[[Categoria:Vies públiques]]
{{Traduït de|es|Paseo marítimo}
[[Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|thumb|280px|Passejada marítima en [[Sidi Ifni]].]]
[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]]
Es coneix per '''passejada marítima''' en Espanya,(en castallà '''paseo marítimo'''), '''malecón''' en Cuba, República Dominicana,Veneçola, Equador<*ref>{{Cita DRAE|malecón}}</ref> i zones de Mèxic, i '''costanera''' en Argentina, Bolívia, Paraguay i Uruguay<*ref>{{Cita DRAE|costanera}}</ref> a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.
Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantingut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives.
== Historia ==
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]].
Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres paisos [[Europa|europeus]].
== Intencions ==
La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural.
* Protecció del llitoral:
&*nbsp;-Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent.<br />
&*nbsp;-Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural.<br />
&*nbsp;-Favorir i preservar l'us públic del llitoral.
* Calitat urbana:
&*nbsp;-Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes.<br />
&*nbsp;-Configurar la frontera urbana de cara a la mar.<br />
&*nbsp;-Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole.
== Vore també ==
* [[Via pública]]
== Referències ==
{{Llistaref}}
== Bibliografia ==
* Trapero, Juan Jesús; ''Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público''. Ed. AKAL ([[1998]]). ISBN 978-84-460-0850-7.
* García Lorca, Andrés / Fourneau, Francis; ''Desarrollo regional y crisis del del turismo en Andalucía: actas del simposio hispano-francés : Almería, 25-29 de junio de 1991'' p. 207. Ed. Casa de Velázquez ([[1994]]). ISBN 978-84-86862-65-7.
[[Categoria:Elements urbans]]
[[Categoria:Vies públiques]]
{{Traduït de|es|Paseo marítimo}