Canvis

=== L'independència ===

=== L'independència ===

Fins a la [[independència de Bèlgica]] en 1830, els Paisos Baixos del Sur eren un territori molt codiciat pels conquistadors, sent el teló de fondo de la major part de les guerres franc-espanyoles i franc-austríaques durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Despuix de les campanyes de 1794 de les [[Guerres Revolucionàries Franceses]], els Paisos Baixos—que incloïen territoris que mai havien estat baix domini dels Habsburc, com el [[Bisbat de Lieja]]— varen ser invadits per França, terminant en el mando espanyol i austríac en aquella zona. En efecte, la reunificació dels Paisos Baixos com [[Regne Unit dels Paisos Baixos]] va tindre lloc a finals del [[Primer Imperi Francés|Imperi francés]], en 1815, despuix de les campanyes de [[Napoleó]].  

Fins a la [[independència de Bèlgica]] en [[1830]], els Paisos Baixos del Sur eren un territori molt codiciat pels conquistadors, sent el teló de fondo de la major part de les guerres franc-espanyoles i franc-austríaques durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Despuix de les campanyes de [[1794]] de les [[Guerres Revolucionàries Franceses]], els Paisos Baixos—que incloïen territoris que mai havien estat baix domini dels Habsburc, com el [[Bisbat de Lieja]]— varen ser invadits per França, terminant en el mando espanyol i austríac en aquella zona. En efecte, la reunificació dels Paisos Baixos com [[Regne Unit dels Paisos Baixos]] va tindre lloc a finals del [[Primer Imperi Francés|Imperi francés]], en [[1815]], despuix de les campanyes de [[Napoleó]].  

El triumfo de la [[Revolució belga]] de 1830 per a independisar-se d'@los Países Bajos es va decidir en la capital, Brusseles, en les cridades [[Quatre Jornades de Brusseles]], baix un Govern Provisional que el seu [[membre més influent era [[Charles Rogier]] i, en la direcció militar com a comandant en cap de l'exiliat espanyol [[Juan Van Halen]]. La breu lluita va portar a l'establiment d'una Bèlgica [[Independència|independent]], [[catolicisme|catòlica]] i neutral, baix un govern provisional.

El triumfo de la [[Revolució belga]] de 1830 per a independisar-se d'@los Países Bajos es va decidir en la capital, Brusseles, en les cridades [[Quatre Jornades de Brusseles]], baix un Govern Provisional que el seu [[membre més influent era [[Charles Rogier]] i, en la direcció militar com a comandant en cap de l'exiliat espanyol [[Juan Van Halen]]. La breu lluita va portar a l'establiment d'una Bèlgica [[Independència|independent]], [[catolicisme|catòlica]] i neutral, baix un govern provisional.

Des de l'instauració de [[Leopoldo I de Bèlgica|Leopoldo I]] com a rei en 1831, Bèlgica ha segut una [[Monarquia de Bèlgica|monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]]. Entre l'independència i la [[II Guerra Mundial]], el sistema democràtic va evolucionar d'una [[oligarquia]] caracterisada per dos partits principals, els catòlics i els lliberals, a un sistema de [[sufragi universal]] que ha inclós un tercer, el Partit Socialiste, i un paper fort per als [[sindicat]]s. En els seus orígens, el [[idioma francés|francés]], que era la llengua de la [[noblea]] i la [[burguesia]], era la [[llengua oficial]]. Des de llavors, el país ha desenrollat un sistema bilingüe en neerlandés i francés.

Des de l'instauració de [[Leopoldo I de Bèlgica|Leopoldo I]] com a rei en [[1831]], Bèlgica ha segut una [[Monarquia de Bèlgica|monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]]. Entre l'independència i la [[II Guerra Mundial]], el sistema democràtic va evolucionar d'una [[oligarquia]] caracterisada per dos partits principals, els catòlics i els lliberals, a un sistema de [[sufragi universal]] que ha inclós un tercer, el Partit Socialiste, i un paper fort per als [[sindicat]]s. En els seus orígens, el [[idioma francés|francés]], que era la llengua de la [[noblea]] i la [[burguesia]], era la [[llengua oficial]]. Des de llavors, el país ha desenrollat un sistema bilingüe en neerlandés i francés.

En la [[Conferència de Berlín]] de 1885 es va acordar entregar el [[Congo Belga|Congo]] al rei [[Leopoldo II de Bèlgica|Leopoldo II]] com a possessió privada, cridada [[Estat Lliure del Congo]]. En 1908, es va cedir a Bèlgica com a colónia, passant-se a cridar [[Congo Belga]]. La neutralitat de Bèlgica es va crebantar en 1914, quan [[Alemània]] va invadir Bèlgica com a part del [[Pla Schlieffen]]. Les antigues colónies alemanes de [[Ruanda-Urundi]] —que ara són [[Ruanda]] i [[Burundi]]— varen ser ocupades pel [[Congo Belga]] en 1916. La [[Societat de Nacions]] les va transferir a Bèlgica en 1924. Bèlgica va ser invadida de nou per Alemània en 1940, durant la [[Blitzkrieg]]. Va estar ocupada fins a l'hivern de 1944-45, en que va ser lliberada per les tropes Aliades. El [[Congo Belga]] va accedir a l'independència en 1960, durant la [[Crisis del Congo]], mentres que [[Ruanda-Urundi]] es va independisar en 1962.

En la [[Conferència de Berlín]] de 1885 es va acordar entregar el [[Congo Belga|Congo]] al rei [[Leopoldo II de Bèlgica|Leopoldo II]] com a possessió privada, cridada [[Estat Lliure del Congo]]. En [[1908]], es va cedir a Bèlgica com a colónia, passant-se a cridar [[Congo Belga]]. La neutralitat de Bèlgica es va crebantar en [[1914]], quan [[Alemània]] va invadir Bèlgica com a part del [[Pla Schlieffen]]. Les antigues colónies alemanes de [[Ruanda-Urundi]] —que ara són [[Ruanda]] i [[Burundi]]— varen ser ocupades pel [[Congo Belga]] en [[1916]]. La [[Societat de Nacions]] les va transferir a Bèlgica en [[1924]]. Bèlgica va ser invadida de nou per Alemània en [[1940]], durant la [[Blitzkrieg]]. Va estar ocupada fins a l'hivern de [[1944]]-[[1945|45]], en que va ser lliberada per les tropes Aliades. El [[Congo Belga]] va accedir a l'independència en [[1960]], durant la [[Crisis del Congo]], mentres que [[Ruanda-Urundi]] es va independisar en [[1962]].

=== Primera i Segona Guerra Mundial ===

=== Primera i Segona Guerra Mundial ===