25 903
edicions
Canvis
→Huguet i Segarra, la política i les bases del 32
En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.
En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.
Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”
Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava:
{{Cita|El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….}}
En giner de [[1937]], i trobant-se incómodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s'en anà a París, despuix a Montpellier fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l'any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gojava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona posició econòmica, per més que li venguera la seua célebre “Masia de Benicàssim”.
En giner de [[1937]], i trobant-se incómodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s'en anà a París, despuix a Montpellier fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l'any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gojava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona posició econòmica, per més que li venguera la seua célebre “Masia de Benicàssim”.