− | '''Gaeta Huguet Segarra''' va nàixer en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui va ser professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment, en [[Nova York]], i que al regressar a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i va ser diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador de diversos periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]"
| + | Gaeta Huguet Segarra va nàixer en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui va ser professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment, en [[Nova York]], i que al regressar a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i va ser diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador de diversos periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]" |
| En el camp polític és destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l'[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic "Libertad" ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[República]] el primer diputat valencianiste. | | En el camp polític és destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l'[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic "Libertad" ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[República]] el primer diputat valencianiste. |
| El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l'entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] d'Huguet Breva. A ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s'els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana. | | El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l'entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] d'Huguet Breva. A ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s'els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana. |
− | '''Gaeta Huguet Segarra''' estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor. En [[giner]] del 37, trobant-se incómodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s'en va anar a [[París]], a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], a on va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residència, primer en [[Marsella]], i més tart en [[Andorra]], a on vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regrés a [[Castelló]], en l'any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausència, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició económica, per més que venguera la seua célebre masia de [[Benicàssim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]].
| + | Gaeta Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor. En [[giner]] del 37, trobant-se incómodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s'en va anar a [[París]], a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], a on va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residència, primer en [[Marsella]], i més tart en [[Andorra]], a on vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regrés a [[Castelló]], en l'any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausència, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició económica, per més que venguera la seua célebre masia de [[Benicàssim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]]. |
| De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caràcter local, poc important, i una atra de caràcter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu [[Adolf Pizcueta|Adolfo Pizcueta]] i president d'honor l'alcalde de [[Castelló]]. Va morir el 12 de novembre de [[1959]]. | | De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caràcter local, poc important, i una atra de caràcter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu [[Adolf Pizcueta|Adolfo Pizcueta]] i president d'honor l'alcalde de [[Castelló]]. Va morir el 12 de novembre de [[1959]]. |