Canvis

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Map de la divisió provincial i regional de Espanya. Immediatament despuix de la mo...»
[[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|300px|Map de la divisió provincial i regional de Espanya.]]
Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco *Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'Espanya en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.

Per mig d'una simple circular en novembre de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En inglés.</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).
<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>

El proyecte de Javier de Burgos és pràcticament el mateix que el [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya|proyecte de 1822]], pero sense les províncies de [[Província de Cartagena (Espanya)|Cartagena]], [[Província de Calatayut|Calatayut]], [[Província del Vierzo|Vierzo]] i [[Província de Xàtiva|Xàtiva]]; ademés, atres províncies canvien de nom en canviar de capital.<ref>Jesús Larios Martín. ''Dinastías reales de España: Geografía política y eclesiástica'' (1986), Ediciones Hidalguia. p. 48.</ref>
{{cita|En tot a Don Javier de Burgos correspon més el mèrit d'haver mamprés, dirigit i elaborat una nova divisió provincial d'Espanya el valor i la voluntat política d'haver posat en vigència una divisió anterior com la de 1822 en els retocs i modificacions que va creure oportunes.|Martínez Díez, Gonzalo, ''Génesis històrica de la província de Burgos i les seues divisions administratives'', Aldecoa, Burgos, 1983. ISBN 84-7009-214-6}}

== Divisió provincial i regional ==
La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de 1833 incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i només en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter *uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.

D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.

Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref>

{{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]], que conserven les seues actuals denominacions''.|:<small>Font: ''Real decret de 30 de novembre de 1833''<ref name=Decret /></small>
}}
[[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatro regnes d'Andalusía.]]
* La '''[[Andalusia]]''' , que comprén els regnes de [[Regne de Còrdova (Corona de Castella)|Còrdova]], [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Granada]], [[Regne de Jaén (Corona de Castella)|Jaén]] i [[Regne de Sevilla (Corona de Castella)|Sevilla]], es dividix en les huit províncies següents: [[província d'Almeria|Almeria]], [[província de Càdis|Càdis]], [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]], [[província de Granada|Granada]], [[província d'Huelva|Huelva]], [[província de Jaén (Espanya)|Jaén]], [[província de Màlaga|Màlaga]] i [[província de Sevilla|Sevilla]].
* El '''regne de [[Aragó]]''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]].
* El '''principat de [[Astúries]]''' forma la [[província d'Oviedo]].
* '''[[Castella la Nova]]''' continua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[província de Conca|Conca]], [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Madrit|Madrit]] i [[província de Toledo|Toledo]].
* '''[[Castella la Vella]]''': [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de #Sòria|#Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]].
*'''[[Catalunya]]''': [[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]].
* '''[[Extremadura]]''': [[província de Badajoz|Badajoz]] i [[província de Càceres|Càceres]].
* '''[[Galícia]]''' en les províncies de: [[província de La Corunya|La Corunya]], [[província de Lugo|Lugo]], [[província d'Orense|Orense]] i [[província de Pontevedra|Pontevedra]].
* El '''regne de [[Regió de León|León]]''' es dividix en les províncies de [[província de León|León]], [[província de Salamanca|Salamanca]] i [[província de Zamora|Zamora]](com [[Regió de Lleó]]).
* El '''regne de [[Regió de Múrcia (1833-1978)|Múrcia]]''' es dividix en les províncies de [[província d'Albacete|Albacete]] i [[província de Múrcia|Múrcia]].
* El '''regne de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]''' en les províncies de: [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]].
* [[Pamplona]], [[Vitòria]], [[Bilbao]] i [[Sant Sebastià]] són les capitals de les províncies de '''[[Navarra]]''' , '''[[Àlaba]]''' , '''[[Viscaya]]''' i '''[[Guipúscoa]]''' .''
* [[Palma de Mallorca]] és la capital de les '''[[Illes Balears]]''' .
* [[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] és la capital de les '''[[Illes Canàries]]''' .







== Vore també ==
* [[Províncies d'Espanya]]
* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]]

== Enllaços externs ==
{{wikisource|Real Decreto de 30 de noviembre de 1833}}
*[http://books.google.es/books?id=Kt02AAAAIAAJ&pg=PA290&lpg=PA290&dq=%22La+Andaluc%C3%ADa,+que+comprende+los+reinos+de+C%C3%B3rdoba,+Granada,+Ja%C3%A9n+y+Sevilla,+se+divide+en+las+ocho+provincias+siguientes:+C%C3%B3rdoba,+Ja%C3%A9n,+Granada,+Almer%C3%ADa,+M%C3%A1laga,+Sevilla,+C%C3%A1diz+y+Huelva.%22&source=bl&ots=pWZZ2htPun&sig=hv-RFyON6OnIZPC882F3_2EFZNM&hl=es&ei=Fkd7SvjuA4OgngP48sDiAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2#v=onepage&q=&f=false Decreto que divide el territorio español en provincias. 1833.]
*[http://web.archive.org/web/http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/revli.htm La división provincial de Javier de Burgos de 1833] en ''Páginas didácticas sobre geografía'', de Santiago Pastrana.

{{EL}}

[[Categoria:Espanya en 1833]]
[[Categoria:Regència de María Cristina de Borbón]]
[[Categoria:Organisació territorial històrica d'Espanya]]
{{Traduït de|es|División territorial de España en 1833}}
Usuari anónim