6408
edicions
Canvis
→Història
En la decadència de l'Imperi ([[sigle IV]]), [[hun]]s, [[got]]s, [[llombarts]] i [[vàndals]] varen creuar la frontera en vàries ocasions. Despuix de la caiguda de l'Imperi romà, la zona va ser invadida pels [[bàvar]]s, [[Pobles eslaus|eslaus]] i [[àvar]]s.
En la decadència de l'Imperi ([[sigle IV]]), [[hun]]s, [[got]]s, [[llombarts]] i [[vàndals]] varen creuar la frontera en vàries ocasions. Despuix de la caiguda de l'Imperi romà, la zona va ser invadida pels [[bàvar]]s, [[Pobles eslaus|eslaus]] i [[àvar]]s.
=== Alta Edat Mija ===
Durant el [[periodo de les grans migracions]], els [[pobles eslaus|eslaus]], més específicament els actuals [[Poble eslové|eslovens]], varen emigrar als Alps en iniciar-se l'expansió dels [àvar]]s en el sigle VII, mesclant-se en la població celto-romànica, i varen establir el regne de [[Karantania]], que comprenia gran part del territori austríac de l'est i central. Mentres, la [[tribu germànica]] dels [[bàvar]]s s'havia fet fort en els sigles V i VI en l'oest del país i en [[Baviera]], mentres que l'actual [[Vorarlberg]] havia segut fundat pels [[alamans]]. Estos grups es varen mesclar en la població retorromànica.
Baix la pressió dels àvaros, Karantania va perdre la seua independència davant Baviera en [[745]] i va passar a ser un [[margrave|margraviat]]. Durant els sigles següents, els assentaments bavars varen descendir pel Danubi i varen ascendir pels Alps, un procés pel qual Àustria va passar a ser el país de parla germana que és hui en dia.
Els bàvaro varen passar a estar baix el control dels [[carolingi]]s i, en conseqüència, varen formar un [[Ducat d'Àustria|Ducat]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. El Duc [[Tasiló III de Baviera]], que volia mantindre l'independència bàvara, va ser derrotat i el poder va passar a [[Carlemany]] en [[788]].
=== Carlemany ===
[[Carlemany]] va conquistar la zona en [[788]] i va encorajar a la colonisació i el cristianisme. Com a part oriental de l'imperi Franco, els principals àmbits que ara comprenen Àustria varen ser llegats a la casa de [[Babenberg]]. La zona era coneguda com la ''Marchia Orientalis'' i va ser entregada a [[Leopoldo I d'Àustria (Babenberg)|Leopoldo I d'Àustria]] en [[976]].
El primer vestigi en el nom d'Àustria és de [[996]], en el que està inscrit com ''Ostarrîchi'', referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que només va aplegar molt més vesprada.
En la [[Edat Mija]], el [[Imperi carolingi]] es va establir en la regió. Des del [[sigle X]] al [[sigle XIII|XIII]] Àustria va estar baix el domini dels [[Babenberg]], que varen ser succeïts per la casa dels [[Habsburc]], l'història dels quals a partir d'este moment i fins al final de la [[Primera Guerra Mundial]] es fon en la d'Àustria.
Els següents sigles es caracterisen en primer lloc per la conformació del país. En [[1156]] el ''Privilegium Minus Austria'' eleva al territori a la categoria de [[ducat d'Àustria|ducat]]. En [[1192]], la família Babenberg també va adquirir el [[ducat d'Estiria]].
En la mort de [[Federico II d'Àustria|Federico II]] en [[1246]], la llínea Babenberg es va extinguir. [[Otakar II de Bohèmia]] va controlar efectivament la [[Prúsia]] d'Àustria, [[Estiria]] i [[Carintia]]. El seu regnat va aplegar al seu fi en ser derrotat en [[Dürnkrut]] per [[Rodolf I d'Habsburc]] en [[1278]]. D'allí en avant, fins a la [[Primera Guerra Mundial]], Àustria va ser en gran partix l'història de la seua dinastia gobernant, els [[Habsburc]].
=== Habsburc ===
[[Archiu:Wappen röm.kaiser.JPG|thumb|left|Escude d'armes d'un Emperador Habsburc.]]
En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto només va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.
Aixina mateix, els Habsburc varen començar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].
[[Archiu:Àustria Hungary ethnic es.svg|thumb|Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en 1910.]]
En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de [[María Teresa I]] (1740-1780) i del seu fill [[José II]] (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social
== Referències ==
== Referències ==