Canvis

Despuix d'haver segut el breçol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaime I el Conquistador]] inicia la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifas de [[taifa de Valéncia|Balansiya]], [[Taifa d'Alpuente|Alpuente]], [[taifa de Denia|Denia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].

Despuix d'haver segut el breçol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaime I el Conquistador]] inicia la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifas de [[taifa de Valéncia|Balansiya]], [[Taifa d'Alpuente|Alpuente]], [[taifa de Denia|Denia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].

Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaime I es varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any 1233 es va planificar la campanya de [[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:

Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaime I es varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] es va planificar la campanya de [[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:

* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].

* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].

* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de 1236 varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de 1237, en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre.

* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].

[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]

[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]

[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

* La tercera fase comprén des de 1243 fins a 1245 i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] l'any 1244, firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] (1304) i el [[Tractat d'Elig]] (1305).

* La tercera fase comprén des de [[1243]] fins a [[1245]] i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] en l'any [[1244]], firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i el [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).

L'any 1283 el rei [[Pedro III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.

En l'any [[1283]] el rei [[Pedro III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.

En 1305 seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i para [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut a la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].

En l'any [[1305]] seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i para [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut a la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].

El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres paisos europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, d'Itàlia...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels morisco, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaime I no aplegaven ni al 5% del total.Es necessari aclarir que ademés este 5 % de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes.Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.   

El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres paisos europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, d'Itàlia...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels morisco, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaime I no aplegaven ni al 5% del total.Es necessari aclarir que ademés este 5 % de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.   

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[azudes]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, armeles, arròs, chufa, hortalices, palmeres, etc).

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[azudes]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).

A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaime I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs es mantindrien fins a 1707, en la centralisació borbònica.  

A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaime I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs es mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.  

<center>{{Galería de imágenes

<center>{{Galería de imágenes

En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germaníes]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels @morisco|moriscs]] del Regne, la qual cosa fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germaníes]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels @morisco|moriscs]] del Regne, la qual cosa fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

En 1700, en la mort de [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felipe d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carlos]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va terminar, Felipe V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], per els que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven en la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevació i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatients del bando dels Austrias, els [[micalets]].

En [[1700]], en la mort de [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felipe d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carlos]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va terminar, Felipe V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], per els que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven en la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevació i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatients del bando dels Austrias, els [[micalets]].

== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==

== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==

{{@AP|Institucions del Regne de Valéncia}}

{{@AP|Institucions del Regne de Valéncia}}

El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'Oriola. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de Xàtiva, per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.

El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'[[Oriola]]. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de [[Xàtiva]], per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.

En 1520, mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, es va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que va anar el detonant de la [[Guerra de les Germaníes]].

En [[1520]], mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, es va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que va anar el detonant de la [[Guerra de les Germaníes]].

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en 1594 el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en 1609 i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va ser reduint el seu tamany en els anys.

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va ser reduint el seu tamany en els anys.

== Vore també ==

== Vore també ==

{{commonscat|Kingdom of Valencia}}

{{commonscat|Kingdom of Valencia}}

[[Categoria:Regnes d'Espanya|Valéncia]]

[[Categoria:Regnes d'Espanya|Valéncia]]

[[Categoria:Regne de Valéncia| ]]

[[Categoria:Regne de Valéncia| ]]