Canvis

[[Archiu:King Alfred (The Great).jpg|371px|right]]

'''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].

|image = King Alfred (The Great).jpg

|data_naix = [[849]]

|lloc_naix = Wantage, Comtat de Berkshire, Anglaterra

|data_mort = [[26 d'octubre]] de [[899]]

'''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]{{Harvnp|Yorke|2001|pp=27–28 }}. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].

== Inicis ==

== Inicis ==

== Victòria decisiva ==

== Victòria decisiva ==

A mitan de [[maig]] de [[878]], els preparatius estaven llests i Alfret es va marchar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]]. El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfret. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algun que prove la seua existència.

A mitan de [[maig]] de [[878]], els preparatius estaven llests i Alfret es va marchar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]]<ref name="Plummer, Charles, 1911.">Plummer, Charles (1911). "Alfred the Great". In Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. 1 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 582–584.</ref>. El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfret. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algun que prove la seua existència.

== Nous problemes ==

== Nous problemes ==

=== Acció d'Edmunt contra els danesos ===

=== Acció d'Edmunt contra els danesos ===

Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]], en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando.

Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]]<ref>Keynes, Simon; Lapidge, Michael (1983). Alfred the Great, Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources. Harmondsworth, England: Penguin. ISBN 0-14-044409-2.</ref>, en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando.

=== Accions d'Alfret ===

=== Accions d'Alfret ===

Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.

Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.

Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent. La llarga campanya havia terminat.

Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent<ref name="Plummer, Charles, 1911." />. La llarga campanya havia terminat.

== Govern posterior ==

== Govern posterior ==

== Decés ==

== Decés ==

Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester.

Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la malaltia de Crohn<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*{{Cite book|ref=harv |last=Yorke |first=Barbara | title=Wessex in the early Middle Ages | publication-date=1995 | publisher=Leicester University Press|location=Leicester | isbn=978-0-7185-1856-1 }}

*{{Cite book|ref=harv |last=Yorke |first=Barbara | title=Wessex in the early Middle Ages | publication-date=1995 | publisher=Leicester University Press|location=Leicester | isbn=978-0-7185-1856-1 }}

*{{Cite web |ref=harv |last=Yorke|first=Barbara|year=1999 |url=http://www.historytoday.com/barbara-yorke/alfred-great-most-perfect-man-history |title=Alfred the Great: The Most Perfect Man in History? |publisher=History Today |archiveurl=http://www.webcitation.org/6fJWTRzwh |archivedate=15 February 2016}}

*{{Cite web |ref=harv |last=Yorke|first=Barbara|year=1999 |url=http://www.historytoday.com/barbara-yorke/alfred-great-most-perfect-man-history |title=Alfred the Great: The Most Perfect Man in History? |publisher=History Today |archiveurl=http://www.webcitation.org/6fJWTRzwh |archivedate=15 February 2016}}

</div>

</div>

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]