6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Alfredo el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del anglés antic: ''Ælfrēd'') (n. 849 – m. 26 d'octubre de 899) o '''sa...»
'''Alfredo el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfredo el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].
== Inicis ==
Va nàixer en la localitat de [[Wantage]], en el comtat de [[Berkshire (Anglaterra)|Berkshire]], en l'any [[849]], sent el quint i menor dels fills varons —varen ser sis en total— de [[Ethelwulfo]], rei de Wessex, i de la seua primera esposa, [[Osburga]].
En [[855]], en morir la seua mare, va acompanyar al seu pare a un pelegrinage a [[Roma]], passant a la seua tornada una temporada en la cort del rei [[Carlos el Calvo]] de [[França]], realisant-se llavors la segona boda d'Ethelwulf en la filla del rei francés, [[Judith de França|Judith]].
Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith.
Res se sap dels següents anys d'Alfredo durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de *Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfredo va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.
== Primeres accions ==
En [[869]], lluitant al costat del seu germà *Etelredo, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].
El [[22 de giner]] de [[871]], els danesos varen derrotar de nou als anglesos en [[Batalla de Basing|Basing]], i el [[23 d'abril]] de 871 en [[Batalla de Marton|Marton]], [[Wiltshire]], en la que mor el rei Etelret I; les dos batalles no identificades potser varen ocórrer en l'interval.
== Ascens al tro i noves dificultats ==
Havent mort Etelret I en batalla, Alfredo puja al tro de Wessex, sent coronat en Kingston-upon-Thames el mateix dia.
Mentres que ell estava ocupat en el sepeli i les cerimònies fúnebres del seu germà, els danesos varen derrotar a l'eixèrcit anglés en la seua absència en un lloc desconegut, i una volta més en la seua presència, en Wilton en el més de maig. En acabant de que fora feta la pau, i que pels següents cinc anys varen ocupar els danesos atres parts d'Anglaterra, Alfret es va vore obligat a no realisar noves accions que no foren més allà de l'observació i protecció de la frontera. Les coses canvien en [[876]], quan els danesos, baix un nou líder, [[Guthrum I d'Estanglia|Guthrum]], retornen al regne i ataquen [[Wareham (Dorset)|Wareham]]. D'allí, a principis de [[877]] i baix el pretext de negociacions, entraren cap a l'oest i varen prendre [[Exeter]]. Ací Alfret els va bloquejar, i gràcies a que la flota danesa no va aplegar despuix de ser dispersada per una tormenta, els vikings varen tindre que sometre's i retirar-se a [[Mercia]]. En giner de [[878]] els danesos varen tornar a la lluita i varen fer un atac repentí en [[Chippenham]], una plaça forta la qual Alfret havia estat mantenint des de Nadal, «''i la majoria de la gent varen ser capturades, llevat el rei Alfret, el qual en una menuda tropa reunida per sí mateixa conseguix fugir... pel bosc i el pantà, i despuix de Pasqua ell... construïx una fortalea en Athelney, i des d'eixa fortalea va començar a lluitar contra l'enemic''» (crònica).
== Llegendes del periodo ==
Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfredo va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfredo va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfredo, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.
== Victòria decisiva ==
A mitan de [[maig]] de [[878]], els preparatius estaven llests i Alfredo es va marchar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]]. El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfredo. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algun que prove la seua existència.
== Nous problemes ==
No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfredo per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfredo i de Guthrum]], per el que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfredo.
=== Acció d'Edmunt contra els danesos ===
Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfredo, en [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfredo, Edmundo, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]], en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando.
=== Accions d'Alfredo ===
Alfredo havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfredo immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfredo obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.
Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent. La llarga campanya havia terminat.
== Govern posterior ==
Una volta terminada la lluita en els danesos, Alfredo es va concentrar en reforçar la marina real, sent construïdes diverses embarcacions d'acort al gust del rei.
També va decidir reconstruir l'organisació civil, greument danyada durant l'invasió danesa, favorint als desamparats i guanyant-se el títul de «Protector del Pobre» (Asser).
Asser també parla de manera grandiosa sobre les relacions d'Alfredo en potències estrangeres, encara que no hi ha molta informació disponible referent ad açò. Ell certament va sostindre correspondència en [[Elías III, patriarca de Jerusalem]], i va enviar provablement una missió a l'Índia. Les embaixades a Roma que asseguraven la salvació de les ànimes angleses al papa eren prou freqüents; mentres que l'interés d'Alfredo en paisos estrangers es demostra per les insercions que ell va fer en la seua traducció de [[Orosio]].
Al voltant de l'any [[890]], [[Wulfstan de Haithabu]] va mamprendre un viage de [[Haithabu]] en [[Jutlandia]] a lo llarc del [[Mar Bàltica]] a la ciutat prussiana de [[Truso]]. Wulfstan va donar detalls del seu viage a Alfredo.
Les seues relacions en els príncips cèltics en la mitat meridional de l'illa estan més clares. Comparativament enjorn en el seu regnat els príncips de [[Gales]], per la pressió en elles de Gales del nort i de [[Mercia]], es varen acollir a la protecció d'Alfredo. Més avant Gales del nort va seguir el seu eixemple, i va cooperar en el rei anglés en la campanya de [[893]] o [[894]]. Que Alfredo enviara [[irlandesos]] a monasteris europeus es pot acceptar per l'autoritat d'Asser; la visita de tres peregrins «escots» (és dir, irlandesos) a Alfredo en [[891]] és indubtablement autèntica; l'història que ell mateixa en la seua chiquea va ser enviat a [[Irlanda]] a que es curara per [[St. Modwenna]], encara que mítica, pot demostrar l'interés del rei en eixa illa.
== Decés ==
Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester.
[[Categoria:Reis de Wessex]]
[[Categoria:Reis d'Anglaterra de la casa de Wessex]]
[[Categoria:Sants nobles]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants anglicans]]
[[Categoria:Reis sants]]
[[Categoria:Reis del sigle IX]]
[[Categoria:Sants del sigle IX]]
[[Categoria:Anglesos del sigle IX]]
== Inicis ==
Va nàixer en la localitat de [[Wantage]], en el comtat de [[Berkshire (Anglaterra)|Berkshire]], en l'any [[849]], sent el quint i menor dels fills varons —varen ser sis en total— de [[Ethelwulfo]], rei de Wessex, i de la seua primera esposa, [[Osburga]].
En [[855]], en morir la seua mare, va acompanyar al seu pare a un pelegrinage a [[Roma]], passant a la seua tornada una temporada en la cort del rei [[Carlos el Calvo]] de [[França]], realisant-se llavors la segona boda d'Ethelwulf en la filla del rei francés, [[Judith de França|Judith]].
Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith.
Res se sap dels següents anys d'Alfredo durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de *Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfredo va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.
== Primeres accions ==
En [[869]], lluitant al costat del seu germà *Etelredo, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].
El [[22 de giner]] de [[871]], els danesos varen derrotar de nou als anglesos en [[Batalla de Basing|Basing]], i el [[23 d'abril]] de 871 en [[Batalla de Marton|Marton]], [[Wiltshire]], en la que mor el rei Etelret I; les dos batalles no identificades potser varen ocórrer en l'interval.
== Ascens al tro i noves dificultats ==
Havent mort Etelret I en batalla, Alfredo puja al tro de Wessex, sent coronat en Kingston-upon-Thames el mateix dia.
Mentres que ell estava ocupat en el sepeli i les cerimònies fúnebres del seu germà, els danesos varen derrotar a l'eixèrcit anglés en la seua absència en un lloc desconegut, i una volta més en la seua presència, en Wilton en el més de maig. En acabant de que fora feta la pau, i que pels següents cinc anys varen ocupar els danesos atres parts d'Anglaterra, Alfret es va vore obligat a no realisar noves accions que no foren més allà de l'observació i protecció de la frontera. Les coses canvien en [[876]], quan els danesos, baix un nou líder, [[Guthrum I d'Estanglia|Guthrum]], retornen al regne i ataquen [[Wareham (Dorset)|Wareham]]. D'allí, a principis de [[877]] i baix el pretext de negociacions, entraren cap a l'oest i varen prendre [[Exeter]]. Ací Alfret els va bloquejar, i gràcies a que la flota danesa no va aplegar despuix de ser dispersada per una tormenta, els vikings varen tindre que sometre's i retirar-se a [[Mercia]]. En giner de [[878]] els danesos varen tornar a la lluita i varen fer un atac repentí en [[Chippenham]], una plaça forta la qual Alfret havia estat mantenint des de Nadal, «''i la majoria de la gent varen ser capturades, llevat el rei Alfret, el qual en una menuda tropa reunida per sí mateixa conseguix fugir... pel bosc i el pantà, i despuix de Pasqua ell... construïx una fortalea en Athelney, i des d'eixa fortalea va començar a lluitar contra l'enemic''» (crònica).
== Llegendes del periodo ==
Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfredo va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfredo va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfredo, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.
== Victòria decisiva ==
A mitan de [[maig]] de [[878]], els preparatius estaven llests i Alfredo es va marchar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]]. El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfredo. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algun que prove la seua existència.
== Nous problemes ==
No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfredo per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfredo i de Guthrum]], per el que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfredo.
=== Acció d'Edmunt contra els danesos ===
Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfredo, en [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfredo, Edmundo, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]], en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando.
=== Accions d'Alfredo ===
Alfredo havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfredo immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfredo obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.
Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent. La llarga campanya havia terminat.
== Govern posterior ==
Una volta terminada la lluita en els danesos, Alfredo es va concentrar en reforçar la marina real, sent construïdes diverses embarcacions d'acort al gust del rei.
També va decidir reconstruir l'organisació civil, greument danyada durant l'invasió danesa, favorint als desamparats i guanyant-se el títul de «Protector del Pobre» (Asser).
Asser també parla de manera grandiosa sobre les relacions d'Alfredo en potències estrangeres, encara que no hi ha molta informació disponible referent ad açò. Ell certament va sostindre correspondència en [[Elías III, patriarca de Jerusalem]], i va enviar provablement una missió a l'Índia. Les embaixades a Roma que asseguraven la salvació de les ànimes angleses al papa eren prou freqüents; mentres que l'interés d'Alfredo en paisos estrangers es demostra per les insercions que ell va fer en la seua traducció de [[Orosio]].
Al voltant de l'any [[890]], [[Wulfstan de Haithabu]] va mamprendre un viage de [[Haithabu]] en [[Jutlandia]] a lo llarc del [[Mar Bàltica]] a la ciutat prussiana de [[Truso]]. Wulfstan va donar detalls del seu viage a Alfredo.
Les seues relacions en els príncips cèltics en la mitat meridional de l'illa estan més clares. Comparativament enjorn en el seu regnat els príncips de [[Gales]], per la pressió en elles de Gales del nort i de [[Mercia]], es varen acollir a la protecció d'Alfredo. Més avant Gales del nort va seguir el seu eixemple, i va cooperar en el rei anglés en la campanya de [[893]] o [[894]]. Que Alfredo enviara [[irlandesos]] a monasteris europeus es pot acceptar per l'autoritat d'Asser; la visita de tres peregrins «escots» (és dir, irlandesos) a Alfredo en [[891]] és indubtablement autèntica; l'història que ell mateixa en la seua chiquea va ser enviat a [[Irlanda]] a que es curara per [[St. Modwenna]], encara que mítica, pot demostrar l'interés del rei en eixa illa.
== Decés ==
Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester.
[[Categoria:Reis de Wessex]]
[[Categoria:Reis d'Anglaterra de la casa de Wessex]]
[[Categoria:Sants nobles]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants anglicans]]
[[Categoria:Reis sants]]
[[Categoria:Reis del sigle IX]]
[[Categoria:Sants del sigle IX]]
[[Categoria:Anglesos del sigle IX]]