Canvis

5 bytes afegits ,  12:12 13 set 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>
 
Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>
   −
En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul on es descriuen los concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>
+
En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>
    
Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real'''  recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&*nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[*nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros,  metros i fins i tot quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.
 
Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real'''  recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&*nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[*nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros,  metros i fins i tot quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.
Llínea 47: Llínea 47:  
:* ''p'' és la [[cantitat de moviment]] de la partícula.
 
:* ''p'' és la [[cantitat de moviment]] de la partícula.
   −
El cocient entre una constant molt menuda i un denominador que depén de la velocitat de la partícula, fa que per a objectes macroscòpics en moviment les ones associades a estos siguen imperceptibles per ull humà.
+
El cocient entre una constant molt chicoteta i un denominador que depén de la velocitat de la partícula, fa que per a objectes macroscòpics en moviment les ones associades a estos siguen imperceptibles per ull humà.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
124 521

edicions