1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''El Villar''' == Geografia == El Villar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domin...».
'''El Villar'''
== Geografia ==
El Villar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de la montanya de Valéncia. La Montanya és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes. La fisonomia del Villar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
== Història ==
La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en el 711, la seua primera ubicació va ser a 5 Km de l'actual Villar, en la partida "La Torre", pertanyent així la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. Eximix Perez de Llaure'ns, baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1.323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de Villar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el.
Extret dels Escrits de D. Vicente LLatas Burgos.
== Economia ==
El Villar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'Agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benagéber, una menor influència té la Indústria i el Transporte, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.
== Festes ==
Les Festes Patronals del Villar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que mes gent atrau a la població són els Carnestoltes, que comencen el Dijous anterior al dimecres de cendra.
Font [http://www.iglesiavillar.com/01ef29946c0fe971c/01ef29946d0e2e70b/index.html Iglesia del Villar]
[[Categoria:Pobles]]
== Geografia ==
El Villar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de la montanya de Valéncia. La Montanya és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes. La fisonomia del Villar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
== Història ==
La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en el 711, la seua primera ubicació va ser a 5 Km de l'actual Villar, en la partida "La Torre", pertanyent així la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. Eximix Perez de Llaure'ns, baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1.323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de Villar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el.
Extret dels Escrits de D. Vicente LLatas Burgos.
== Economia ==
El Villar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'Agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benagéber, una menor influència té la Indústria i el Transporte, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.
== Festes ==
Les Festes Patronals del Villar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que mes gent atrau a la població són els Carnestoltes, que comencen el Dijous anterior al dimecres de cendra.
Font [http://www.iglesiavillar.com/01ef29946c0fe971c/01ef29946d0e2e70b/index.html Iglesia del Villar]
[[Categoria:Pobles]]