Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

'''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.

Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.

 

Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.

Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] ''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).

Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] ''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).