Canvis

3 bytes eliminats ,  07:49 9 set 2016
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
La '''paritat del poder adquisitiu''' (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència.
 
La '''paritat del poder adquisitiu''' (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència.
   −
[[Archivo:GDP_per_capita_PPP_2014-en.svg|thumb|400px|Paritat del poder adquisitiu (PPA), 2014 [[Fondo Monetari Internacional]].]]
+
[[Archiu:GDP_per_capita_PPP_2014-en.svg|thumb|400px|Paritat del poder adquisitiu (PPA), 2014 [[Fondo Monetari Internacional]].]]
[[Archivo:GDP PPP per capita 2009 IMF.png|thumb|400px| Paritat del poder adquisitiu (Purchasing Power Parity o PPP) per càpita en el món (2009).]]
+
[[Archiu:GDP PPP per capita 2009 IMF.png|thumb|400px| Paritat del poder adquisitiu (Purchasing Power Parity o PPP) per càpita en el món (2009).]]
[[Archivo:PPP2003.svg|thumb|400px|right|Paritat del poder adquisitiu del Producte Intern Brut per país en 2003. L'economia d'els Estats Units s'ampra com a referència, i el seu PPP es definix com 100. Bermudes té l'índex més alt, 154, lo que significa que els bens venuts en Bermudes són 54% més cars que en els Estats Units.]]
+
[[Archiu:PPP2003.svg|thumb|400px|right|Paritat del poder adquisitiu del Producte Intern Brut per país en 2003. L'economia d'els Estats Units s'ampra com a referència, i el seu PPP es definix com 100. Bermudes té l'índex més alt, 154, lo que significa que els bens venuts en Bermudes són 54% més cars que en els Estats Units.]]
    
Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de la [[Escola de Salamanca|escola monetariste de l'Universitat de Salamanca]] en el sigle XVI,<ref>Alan M. Taylor y Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debate," NBER Working Paper No. 10607 ([http://www.nber.org/papers/w10607 online])</ref> i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel [[Fondo Monetari Internacional]] a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia.
 
Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de la [[Escola de Salamanca|escola monetariste de l'Universitat de Salamanca]] en el sigle XVI,<ref>Alan M. Taylor y Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debate," NBER Working Paper No. 10607 ([http://www.nber.org/papers/w10607 online])</ref> i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel [[Fondo Monetari Internacional]] a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia.
2744

edicions