26 044
edicions
Canvis
Història contemporànea de la llengua valenciana (vore font)
Revisió de 09:58 4 set 2016
, 09:58 4 set 2016→Perqué el valencià és una llengua
== Perqué el valencià és una llengua ==
== Perqué el valencià és una llengua ==
Com diu la filòloga Mª Teresa Puerto en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (Las Provincias, dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menédez Pidal, en la seua Gramàtica Històrica (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trajectòria evolutiva, respalada per els tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
{{Cita|
1. les seues etimologies genuïnes.
2. la seua trajectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.
3. l’autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Segle d'Or Literari.
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt a atres, també, d'essencial calibre:
1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat lingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
3. posseïx diccionaris (Liber Elegantiarum... ”el més antic lèxic d'una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472).
4. posseïx una Bíblia traduïda del llatí (Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer. 1478).
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482).
6. i..., sobretot, posseïx el primer Segle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}
== Bibliografia i documentació ==
== Bibliografia i documentació ==