8229
edicions
Canvis
mLlínea 11:
Llínea 11: − +
→Uns inicis polèmics
En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].
En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any despuix donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[Institut d'Estudis Catalans]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any despuix donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.
Un dels punts més polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.