Canvis

Llínea 78: Llínea 78:     
Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.
 
Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.
 +
 +
L'únic filòlec firmant d'eixes Bases ortogràfiques (Nomenades ''Normes de Castelló'' o del 32, pero que el títul original del document era ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'') fon [[Lluís Fullana]] (Sanchis Guarner contava en 21 anys). Encara que inicialment el Pare Fullana es negà a acceptar-les finalment, pressionat, accedí a rubricar-les, afegint que ho fea ''atés lo caràcter provisional que tenen''. Pero no fon el primer firmant, fon justament l'últim de tots, per la resistència que ell oponia a refrendar-les, ademés de que era l'únic filòlec entre tots els assistents ad aquella taula redona en Castelló.
 +
 +
Fullana havia publicat en este mateix any de [[1932]], la seua ''Ortografia Valenciana''. Esta edició tingué molt bona acceptació i s'havia venut tota en poc de temps. No quedava un atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou. I aixina fon. La nova edició de la ''Ortografia Valenciana'' es publicava en l'any [[1933]]. Llavors ¿Perqué no s'aprofità esta Ortografia Valenciana de Lluís Fullana per a la reunió de Castelló de 1932? Pareix que les intencions dels organisadors eren atres molt diferents.
    
En primer lloc se diu que ''no hi ha cap vençut'' lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuixen, ells mateixa la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, només hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a Revest que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la Societat Castellonenca de Cultura o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent ''sense esment'' com anys més tart diria Germà Colón.
 
En primer lloc se diu que ''no hi ha cap vençut'' lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuixen, ells mateixa la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, només hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a Revest que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la Societat Castellonenca de Cultura o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent ''sense esment'' com anys més tart diria Germà Colón.
24 947

edicions