Canvis

Les normes ortogràfiques emanades de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[RACV]] ([[Normes d'El Puig]]) foren oficialisades per la Generalitat Valenciana per a l'idioma valencià i en elles fon redactat el primer Estatut d'Autonomia de l'any [[1982]].

Les normes ortogràfiques emanades de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[RACV]] ([[Normes d'El Puig]]) foren oficialisades per la Generalitat Valenciana per a l'idioma valencià i en elles fon redactat el primer Estatut d'Autonomia de l'any [[1982]].

L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] va ser aprovat per la  Llei Orgànica 5/1982, del 1 de juliol. Les Corts han portat a terme varies reformes de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera d'elles per mig de Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, que modificava l'artícul 12.4, determinava que la data per a celebrar les eleccions autonòmiques sería el quart dumenge de maig. La segona reforma, per mig de Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va supondre l'inclusió d'una nova disposició adicional tercera que expressava que "totes les competències atribuïdes per este Estatut queden incorporades plenament i s'assumixen en caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana". L'última reforma i la més important va ser l'any 2006 (Llei Orgànica 1/2006, 10 d'abril), que entre atres coses, incorporava a la AVL com a entitat normativa del ''valencià''.

L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] va ser aprovat per la  Llei Orgànica 5/1982, del 1 de juliol. Les Corts han portat a terme varies reformes de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera d'elles per mig de Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, que modificava l'artícul 12.4, determinava que la data per a celebrar les eleccions autonòmiques sería el quart dumenge de maig. La segona reforma, per mig de Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va supondre l'inclusió d'una nova disposició adicional tercera que expressava que "totes les competències atribuïdes per este Estatut queden incorporades plenament i s'assumixen en caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana". L'última reforma i la més important va ser l'any 2006 (Llei Orgànica 1/2006, 10 d'abril), que entre atres coses, incorporava a la AVL com a entitat normativa del ''valencià''. Fon un pacte polític entre els dos grans partits en major representació en Les Corts Valencianes, el PPCV encapçalat per [[Francisco Camps]] i el PSPV encapçalat per [[Joan Ignasi Pla]].

Tant l'actual estatut d'autonomia valencià aprovat per Les Corts el 27 de març de l'any 2006 com el seu predecessor (en vigència durant més de dos décades), són clars i concisos a l'hora de concretar el nom i l'entitat del Idioma Valencià. En abdós Cartes Magnes (marc jurídic i llegislatiu valencià de ranc màxim, supeditat únicament a la Constitució espanyola), el Idioma Valencià està definit com la ''llengua pròpia dels valencians'' a la que se li reconeix i otorga (en justícia) el seu caràcter de Idioma.  

Tant l'actual estatut d'autonomia valencià aprovat per Les Corts el 27 de març de l'any 2006 com el seu predecessor (en vigència durant més de dos décades), són clars i concisos a l'hora de concretar el nom i l'entitat del Idioma Valencià. En abdós Cartes Magnes (marc jurídic i llegislatiu valencià de ranc màxim, supeditat únicament a la Constitució espanyola), el Idioma Valencià està definit com la ''llengua pròpia dels valencians'' a la que se li reconeix i otorga (en justícia) el seu caràcter de Idioma.