Epistolare Valentinum

Artícul de "Las Provincias"

Epistolare Valentinum és un document, un text de finals del sigle XII o principis del XIII que apareix en un còdex que se conserva en l'Archiu Històric de la Catedral de Valéncia que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament a on apareixen texts llatins junt al romanç valencià.

El diari valencià Las Provincias publicava en la seua edició de 21 d'abril de 1996 un artícul firmat per Baltasar Bueno Tárrega, periodiste valencià i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en el que es detalla la troballa d'un document del sigle XII en romanç valencià.

En la revisió del còdex, el professor gallec, Manuel Mourelle de Lema, filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en Llengua Valenciana o romanç pla, que podrien ser despuix de les jarches mossàraps, el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any 1996 en que se trobà, lo que confirma una volta més les tesis valencianistes sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana.

Planchs de Sen EsteveEditar

 
Planchs de Sen Esteve

Crida l'atenció en este còdex l'epístola coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.

En l'epístola de les "Planchs de Sen Esteve", d'autor anònim, es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí:

  • Text en llatí
Lectio actuum apostolorum. In diebus illis. Stephanus autem plenus gratia et furtitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.
  • Text en romanç valencià
esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…

CitesEditar

La creencia errónea por supuesto, de que aquí no se hablaba nada de valenciano, hasta la conquista de Jaime I de Aragón, es sabido que es falsa, ya en el siglo XI existía un romance valenciano, yo diría un protorromance que nos aparece en las 'jarchas', lo que nos demuestra que ya hubo una cultura anterior, propiciada por judíos y moros. Prueba contundente fue la explicación de una parte de sus investigaciones, centrada en el estudio del Códice 'Epistolare Valentinum', guardado en nuestro archivo catedralicio, el que representa el primer texto del romance valenciano, pero de un romance con una sintaxis perfecta, con sentido, no con elementos aislados [...] el profesor Mourelle (1), nos afirma, nos prueba que ya en Valencia existía una vida religiosa intensa y, por supuesto cultural. En este códice aparecen 119 parroquias, a caballo del siglo X y XI.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar