Encés electrònic
L'encés electrònic o CDI (Capacitor Discharge Ignition), és un sistema d'encés per a motors tant de dos temps (2T) com quatre temps (4T) en el qual la funció d'interrompre la corrent del primari de la bobina per a generar per autoinducció l'alta tensió necessària en la bugia no es fa per mijos mecànics com en el sistema de ruptor o platí, sino per mig d'un o varis transistors.
VentagesEditar
- Absència de desgasts per l'absència de lleva per a obrir i tancar els platí o atres peces mecàniques.
- Es possibilita l'aument de la corrent de primari lo que beneficia el secundari i per tant l'energia disponible per a la purna en la bugia.
- No es desajusta , per lo que no requerix posta a punt.
En ser electrònic, l'eficiència del purnàs en les bugies és més precís que el sistema convencional i per lo tant no generara curt circuit.
InconvenientsEditar
- Més costós en cas de reparar una averia (molt poc usual)
Tipos principalsEditar
- En distribuïdor i generació de senyal de sincronisació interna al mateix
- En distribuïdor i generació de senyal de sincronisació externa al mateix
- Sense distribuïdor i una bobina per a cada dos bugies, en cables d'alta tensió (Encés DIS)
- Sense distribuïdor i en bobines individuals sense cables d'alta (Encés directe)
BibliografiaEditar
- Manual de la tècnica de l'automòvil (BOSCH) ISBN 3-934584-82-9