El Dic Frontal Riu Fondo es troba en la zona limítrofa entre les províncies de Tucumán i Santiago del Estero,[1] obra de gran envergadura per a l'atenuació de riuades, el suministrament de rec i aigua potable, la generació d'hidroelectricidad, el favorecimiento del turisme i el desenroll ictícola. El llac d'este gran embassament es repartix casi per mitats entre abdós províncies. Rep casi la totalitat dels seus cabals d'aigua dolça des de Tucumán.

Embassament de Riu Fondo

Història

En l'any 1952 durant el govern de Juan Domingo Perón s'assigna a tres persones per a realisar tasques d'extracció de mostres del sol en la zona a on es troba el dic , en lo que comprén el terraplé, i casi tot el terreny que hui en dia comprén l'espill d'aigua (33.000 hectàrees), estes mostres eren processades i enviades a la pcia. de Bs As per al seu corresponent anàlisis, estes persones es varen heretar en la vella Riu Fondo actualment sumergida en el fondo del llac. El 20 de novembre de 1957, es diu a la licitació internacional per a la construcció del dic, 5 km aigües dalt del pont del riu Dolç, que creua Les Termes de Riu Fondo, un més despuix es coneixen les propostes; l'empresa Panedile Argentina SACIF resulta adjudicatària. Finalment comencen les obres el 2 d'abril de 1958, quan es coloca la seua pedra basal. En 1965, en la presidència d'Arturo Illía es termina el terraplé, de 4.119 m, conectat en el mur de formigó armat. Finalment despuix de 15 anys, en setembre de 1967 inaugura i habilita l'embassament el llavors president de facto Tinent General Juan Carlos Onganía.

Geografia

Sobre la conca del riu Dolç, en el departament Riu Fondo, a 3,5 km aigües dalt de la ciutat de Termes de Riu Fondo, rep els derrames que baixen del sistema del Aconquija, pels rius colectors principals: els rius Vaig eixir, Gastona, Medina, Maig i Marapa de la veïna província de Tucumán.

Referències

  1. ↑ Dic frontal de Riu Fondo

Vore també