Els Jours (“Els Dies” en francés) és un sloc web francés d'informació llançat en 2016 per un equip format principalment per experiodistas del diari Libération. El lloc tracta temes d'actualitat a través d'una série d'artículs, cridats "obsessions", similar a cóm funcionen les séries de televisió. El mig també publica algunes de les seues séries més populars en forma de llibre.

Els Jours és reconegut com un servici de prensa en llínea per a informació política i general pel Comité Conjunt de Publicacions i Agències de Prensa (CPPAP).[1]

Història

En 2014, mentres sorgia un pla social dins del diari Libération, alguns dels periodistes entreveen el seu futur per mig de la creació d'un mig de subscripció en llínea.[2] L'anunci oficial del proyecte es va realisar el 10 de març de 2015[3] i en juny del mateix any, l'equip va llançar una campanya de micromecenazgo acompanyada de clips protagonisats per André Manoukian. L'operació realisada en KissKissBankBank, una empresa de finançació colaborativa, va permetre a l'equip recaptar 80.175 euros.[4]

L'11 de febrer de 2016, Els Jours va llançar la seua versió pilot accessible a 1500 presuscriptores de l'operació de micromecenazgo, aixina com a nous subscriptors per un euro al més. El preu final anunciat és de 9 euros al més o 90 euros a l'any. Ademés dels ingressos per subscripcions, el lloc conta en varis inversors privats[5] i pretén recaptar fondos a través d'una campanya de finançació colectiva d'accions. La major part del capital permaneix en mans dels cofundadores que posseïxen casi el 90%.[6] Els fundadors són: Olivier Bertrand, Nicolas Cori, Sophian Fanen, Alice Géraud, Raphaël Garrigos, Antoine Guiral, Augustin Naepels, Isabelle Roberts i Charlotte Rotman.

L'11 de novembre de 2016, el periodiste Olivier Bertrand, cofundador del lloc, va ser detingut per la policia turca i lloc baix custodia mentres informava a Gaziantep24. Va ser posat en llibertat tres dies despuix per a ser deportat a França.[7]

Continguts

En el lloc dels Jours, els periodistes tracten les notícies en forma de séries a les que denominen “obsessions”. Estes obsessions despuix es descomponen com una série de televisió, en episodis.

En setembre de 2016, Els Jours va unir forces en éditions du Seuil per a publicar en format paper treballs a partir de contingut publicat en llínea. El primer volum està dedicat al grup Canal + baix la direcció de Vincent Bolloré.[8] En 2019, les 7 obres publicades a partir dels artículs del títul varen vendre un total de 80 000 còpies.[9]

A principis de 2020, en motiu de l'anunci de la pren de possessió de continguts de la plataforma de continguts d'àudio "Els croissants", l'equip del dia anuncia l'arribada d'una secció dedicada a les produccions sonores.[10]

Referències

  1. ↑ «Services de presse en ligne – CPPAP». www.cppap.fr. Consultat el 2021-05-10.
  2. ↑ «Els Garriberts : "L'idée, c'est d’agripper un sujet, de ne plus li lâcher, de l’épuiser"» (en fr). TéléObs. Consultat el 2021-05-10.
  3. ↑ «« Els Jours », li nouveau pure player dones anciens de Libé» (en fr). Els Echos (2015-03-10). Consultat el 2021-05-10.
  4. ↑ KissKissBankBank. «Els Jours es lèvent avec vous parell Els Jours» (en fr). KissKissBankBank. Consultat el 2021-05-10.
  5. ↑ «Els Jours : Niel et Pigasse entrent au capital - Parell Robin Andraca | Arrêt sur images». www.arretsurimages.net. Consultat el 2021-05-10.
  6. ↑ «Ils investissent dans « Els Jours »» (en fr). Els Jours (2016-04-06). Consultat el 2021-05-10.
  7. ↑ «Arrêté vendredi en Turquie, li journaliste Olivier Bertrand a été libéré», Le Monde. fr, 2016-11-13. Consultat el 2021-05-10 (en fr).
  8. ↑ «Els Jours et li Seuil lancent unix collection d’ouvrages» (en fr). CB News. Consultat el 2021-05-10.
  9. ↑ Holmey, Olivier (2019-06-18). «The Obsessions of French Mija Site Els Jours» (en en-us). Global Investigative Journalism Network. Consultat el 2021-05-10.
  10. ↑ «« Els Jours » livrent « Els Croissants »» (en fr). Els Jours (2020-01-24). Consultat el 2021-05-10.