El fava de Ramonet
El fava de Ramonet (1933) és un curtmetrage rodat i dirigit en Valéncia per Juan Andreu Moragas. Es tracta de la primera película sonora en valencià, basada en un sainet del valencià Lluís Martí Alegre (tio de Luis Garcia Berlanga) i Ismael Serneguet sobre la no-violència, a on es juga en elements populars.
En un presupost de 11.000 pessetes, dura 39 minuts i està protagonisada per: Paco Fernàndez com Chuano, Julio Espí com Ramonet, Carmen Casesnoves com Rosario, Concha Reyes com Pepita 'La Malagueña', Amparo Gregori com Trini, Mode Calandín com Consuelo, Soto com Els Guayabos, Valero com Els Guayabos, Vicente Talón com Ballarí, Ramón Serneguet com Flamenc, Monfort com Micalet, Cruz com Cambrer, Campitos com Cambrer, E.Pascual com Ferrara, C. Espí com Chiqueta Ferrara i Juan Frontera.
En la película apareixen sales de ball de moda en aquell moment, el barri de la Malvarrosa i els barracons de la plaja. Nos ensenya la Valéncia de l'época.
ArgumentEditar
Ramonet és un chic de 17 anys, extrovertit i loquaç. Sa mare, propietària d'un taller de confecció, està preocupada per ell, aixina que deixa en mans d'un peluquer descarat i vividor, que li diuen Chuano, la tasca d'espavilar al seu fill. Chuano porta a Ramonet a un cabaret, a on es succeïxen una série correlativa de numerós musicals en la pista de ball (tango, passodoble, claqué, etc.).
Mentres tant, Ramonet no para de fer tonteries i de clavar-se i burlar-se d'alguns espectadors, per eixemple en «la malagueña», una valenciana que se fa passar artísticament per andalusa, i en el seu acompanyant. Este s'enfada finalment en Ramonet i Chuano, els amenaça i els cita en un barracó al costat de la plaja per a vengar-se de les ofenses. Per fí, en el lloc dels fets, l'intervenció de la mare de Ramonet evita un final tràgic i posa un final positiu a l'historia.