El efecte Umov, cridat també llei de Umov, establix una conexió entre la cantitat de llum polarisada reflectida per un objecte astronòmic i el seu albedo.[1] Este fenomen va ser descobert pel físic rus Nikolay Umov en 1905 i es pot observar en cossos celests com la superfície llunar i els asteroides.

El grau de polarisació llineal de la llum P està definit per

P=I⊥−I‖I⊥+I‖ ,

on I⊥ i I‖ són les intensitat de la llum en les direccions perpendicular i paralela al pla d'un polarisador alineat en el pla de reflexió. Els valors de P són zero per a llum no polarisada i ±1 per a llum polarisada linealment.

La llei de Umov establix:

P∝1α ,

a on α és l'albedo de l'objecte. Per lo tant, els objectes molt reflectantes tendixen a reflectir principalment llum no polarisada, i els objectes débilment reflectantes tendixen a reflectir llum polarisada. La llei solament és vàlida per a grans ànguls de fase (ànguls entre la llum incident i la llum reflectida).


Referències