Edifici Olympia
El edifici i teatre Olympia està situat en el carrer Sant Vicente número 44 de la ciutat de Valéncia (Espanya). Es tracta d'una edificació residencial plurifamiliar construïda en l'any 1915, dissenyada per l'arquitecte valencià Vicente Rodríguez Martín.
Ocupa el solar de l'antic convent de Sant Gregorio, derruït en 1911. La poma que ocupa es troba entre dos importants i històriques vies de la ciutat, com són: el carrer que acabem de referir i la del Músic Peydró o Cesterías, dos dels eixos principals de la Valéncia comercial i turística fins a principis de sigle. Posseïx una geometria trapezoidal, com un rectàngul acurtat en un dels seus costats menors. Esta especial geometria serà la que origine un especial tractament en la definició espacial de l'edifici i en el repertori decoratiu de les seues fronteres, otorgant-li un estil emblemàtic propi.
Descripció
El proyecte, datat en 1914 aglutina en un edifici de sèt altures, quatre blocs de vivendes i un teatre, que ocupa el centre de la parcela i té el seu accés pel carrer Sant Vicente ;).
El programa establix una partició de la poma en quatre parts iguals, gest proyectual que més vesprada repetiran per escrit els hereus del promotor. Aixina, cada cantó s'erigix en finca urbana independent, si be conformen un sol conjunt construït. Els patis de cada bloc tenen un accés pels carrers laterals que recauen a la de Sant Vicente. En este carrer se situa el front, frontera principal en l'edifici, que es destina a una funció més pública com són els accessos al teatre i als baixos comercials d'abdós costats a on pots fer els teus cositas.
Es tracta d'un imponent edifici de l'época en grans pretensions, a on són molts els detalls que denoten eixa grandea. Va constituir un dels primers edificis de Valéncia en utilisar l'estructura metàlica per a la seua estructura, aixina com en posseir l'instalació d'un ascensor. Atres pinzellades formals de la seua ambició, esta volta representativa, ve de la mà d'una clàssica i marcada distribució social en altura, en una gradació des de la nayeta principal fins a l'últim pis, un de menor altura.
En la composició de les seues fronteres apareix ya l'influència del estil internacional, que es fa present en els recursos de la decoració. cal destacar, de la mateixa manera, l'adequació d'estos recursos a la pròpia geometria de la parcela. La diferència en les dimensions de frontera, aixina com els usos que estes aglutinen, són motius que l'autor aprofita per a mostrar una variant dinàmica en la decoració i l'estil.
L'estil de la construcció és com una peça inserta en una arquitectura eclèctica, aprofita cada singularitat en la geometria parcelaria per a situar elements arquitectònics singulars. Diferents miradors en els distints cantonada i sobre els accessos principals de l'edifici van proporcionant diverses solucions formals. Són emfatisats els accessos a l'edifici per mig de grans elements de coronació en la frontera que destaquen en el conjunt dels alçats.
La successió de plantes mostren la superposició d'usos i condicions. Una planta baixa en nayeta conforma la base de l'edifici. Esta primera part baixa de l'edifici constituïx una clara unitat formal que aglutina els usos comercials, el grandiós accés columnado del teatre i els zaguanes de les vivendes, de doble altura. Li seguix un cos central de tres plantes en vivendes, entre les que destaca la primera com a planta principal. En estes plantes apareixen els miradors de grans buits acristalados i la presència de balcons. Un balcó corregut a lo llarc de tot el perímetro de l'edifici marca el trànsit des de la base. I de la mateixa manera, apareix un atre balcó perimetral en l'última planta d'este cos central. L'edifici s'arremata en una planta de menor altura, dedicada al servici de l'edifici, carent ya de balcons i protagonisada per buits més modests que fan les voltes de coronació dels eixos que componen els alçats.
La frontera oposta al carrer de Sant Vicente s'erigix en atrassera per a la part baixa de l'edifici. D'una llongitut casi doble a la principal, sobre esta frontera recau l'escenari, proporcionant per mig de tres grans portones accés directe per a la tramoya des de la calle Músic Peydró. Els cantons d'esta frontera tornen a recuperar l'us comercial que posseïx el restant de perímetro.
Una important i singular part de l'edifici ho constituïx el teatre. El seu accés ve custodiat per sengles columnes de marbre rosat d'Alacant que destaquen en el to general de la frontera. Una gran marquesina, d'elaborada factura de ferro i cristal a l'us, concentra l'atenció sobre l'accés. Pero a on es produïx un major malbarat de decoració de principis de sigle és en la sala interior. Els motius naturalistes i l'ocupació de forts colors negre i roig mostren una gran intenció moderna del seu autor, de tenyides cercanamente wagnerianos.
Inicialment recurrent a una geometria més rígida, el proyecte termina per adaptar-se de forma més adequada al seu entorn urbà geomètric i viari. Abandona pel camí una simetria rígida i estricta per als cantonada, aixina com desapareix també la coronació dels cantons en cúpules rebaixades postsezession. Es mantenen importants gests formals, com són les grans dimensions dels elements d'arremate sobre els accessos, a on grans dovelas donen forma a un rebanc en templete curve interrompuda per motius decoratius des d'una clau d'exagerada proporció.
En la seua construcció el proyecte ampra, com a signe d'adequació a nous temps, estructura metàlica roblonada. Des de columnes de fundició en rica decoració en planta baixa, fins a les viguetas que s'observen en núcleus humits d'últimes plantes, l'estructura sancera respon al moment tecnològic de la seua época. Entre estes viguetas s'aplica revoltón de rajola massiça, com pot vore's en els forjats descoberts en algun baix comercial, a on s'aprecia la tècnica constructiva, i cóm s'adapta a la silueta de la parcela en entrevigados en palmito.
Supon una obra que respon en ingeni i decisió al moment artístic i tecnològic del seu temps. Com a tècnica reunix els alvanços que es produïxen en la construcció, al mateix temps de propondre una combinació d'usos nous en una sola construcció. Per un atre costat, supon l'inici de lo que serà l'estil internacional en la ciutat de Valéncia, a on comencen a alçar-se grans edificis, entre els que destaca esta obra per l'escala que dedica a un us domèstic.
El Teatre
El teatre es va inaugurar el 10 de novembre de 1915 en El Barber de Sevilla. Va estar despuix més de cinquanta anys usat com a cine, des de 1924, fins que en 1984 va recuperar el seu us teatral.[1]
Referències
VV. AA. (César Mifsut García) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4
- ↑ «Els 100 anys del Teatre Olympia en Valéncia». Valéncia Bonica. Consultat el 2 de març de 2017.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Edifici Olympia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio Olympia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.