Edifici CASFPI
El Edifici CASFPI és una torre d'oficines que es troba en l'Avinguda Leandro N. Alem, prop del conjunt Catalinas Nort. Va ser construïda per a la Caixa d'Ajuda i Subsidi per a Familiars del personal de l'Indústria (CASFPI), i actualment estaja a la Secretaria de Treball de la Nació.
.jpg){kind=link}
En 1974, la CASFPI va realisar un concurs de proyectes per a construir la seua sèu en un terreny de l'avinguda Alem. La proposta guanyadora va ser la de l'estudi de Manteola, Sánchéz Gómez, Sants, Solsona i Viñoly (M/SG/S/S/V), associats en els arquitectes Carlos Sallaberry, Felipe Tarsitano i l'estudi Gerardo Sabatiello, Carlos Terzoni.
La construcció va ser realisada per les constructores Petersen, Thiele i Cruz S. A. i SITRA S. A., i la direcció de les obres va estar a càrrec dels mateixos proyectistas. L'edifici va ser inaugurat en 1981.
En 1991 va ser creada l'Administració Nacional de la Seguritat Social (ANSES), a càrrec del Sistema Únic de la Seguritat Social (SUSS), que va absorbir a la CAFSPI. Este sistema depén del Ministeri de Treball, que va passar a ocupar la sèu de l'antiga caixa d'ajuda i segur social.
Descripció
L'edifici de la CAFSPI és una torre sense basamento, en 3 subsol, planta baixa i 17 pisos alts. Les característiques que ho distinguixen són el revestiment de la frontera i la seua estructura exterior. La frontera va ser revestida de dos mòduls de distint material: uns, confeccionats en fonts de chapa molejada d'alumini anodizado natural, i uns atres de cristal (finestrals). L'estructura exterior crida l'atenció perque entre els pisos 4º i 7º i en els últims pisos la frontera d'alumini es quebra i apareixen espais a on les columnes de sostingues queden a la vista, en finestrals que permeten l'entrada de llum. Com comenta l'arquitecte Liernur, este disseny marca una forta influència de l'arquitectura japonesa d'aquella década, i al mateix temps reinterpreta una idea que l'estudi de Solsona ya havia tingut per a la fallanca Torre UIA: obrir l'interior de l'edifici a les vistes de la ciutat. En el cas de la UIA, l'idea era realisar la frontera en vidres transparents que mostraren l'interior, i en este cas es va preferir perforar el prisma en dos sectors, generant terrats i jardins.
La planta de l'edifici té 525 m² de superfície, i posseïx un núcleu en tres pols. El primer, compost pel montacargas, l'escala i offices; el segon, integrat per la bateria d'ascensors, els banys i vestuaris del personal; i el tercer, destinat a ascensor i banys privats per als directius, i un palier en alguns pisos. Els subsol 2º i 3º varen ser ocupats per les cocheres, i el 1º es va destinar originalment a consultoris d'atenció al públic i archiu. Els pisos del 2º al 12º es varen usar per a les oficines, el pis 13º es va reservar per al Directori, el pis 14º va estajar la cuina i menjador dels directius i una biblioteca, el pis 15º es va destinar a menjador del personal i guarderia; i finalment els pisos 16º i 17º varen ser ocupats per un foyer i un auditori.
En la planta baixa, l'accés es va realisar en un zócalo de plaques de granit gris clar, i en l'interior del hall d'entrada les parets varen ser revestides en alumini, de la mateixa manera que les fronteres exteriors.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio CASFPI» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.