Eclecticisme (art)
L'eclecticisme és un estil mixt en les Belles Arts, que pren les traces de vàries fonts i estils. Conseqüentment, l'eclecticisme mai constituí un estil específic en l'art: es caracterisa pel fet de que no fon un estil particular.
En general, el terme descriu la combinació d'una varietat d'influències, principalment d'elements d'estils diferents de l'arquitectura, la pintura i les arts gràfiques i visuals.
El terme "eclèctic" fon usat per primera volta per Johann Joachim Winckelmann per a caracterisar l'art dels Carracci, que varen incorporar a les seues pintures elements del Renaiximent i de les tradicions clàssiques. En veritat, Agostino, Annibale i Lodovico Carracci havien tractat de combinar la llínea de l'art de Miguel Ángel, el color de Tiziano, el clarobscur de Correggio i la simetria de Rafael.
En el sigle XVIII, Sir Joshua Reynolds, cap de l'Acadèmia Real d'Arts en Londres, fon un dels més influents defensors de l'eclecticisme. En el sext dels seus famosos Discursos acadèmics (1774), escrigué que el pintor pot usar els treballs de l'antiguetat com "una revista" de característiques comunes, sempre oberta al públic, d'on cada home té el dret de prendre els materials que ad ell li complauen.
ArquitecturaEditar
L'eclecticisme fon una tendència important en l'arquitectura occidental. Sorgix en França a mitan del sigle XIX i ràpidament és adoptada en Europa i més tart en Amèrica. Tingué importància en Occident entre els anys 1860 i finals dels anys 1920.