Diccionari normatiu valencià

El Diccionari normatiu valencià[1] és el diccionari normatiu publicat en llínea el 5 de febrer de l'any 2014 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, seguint les normes de dita entitat. Consta de 93.342 entrades.[2]Plantilla:Nota ref Va ser un dels primers proyectes de l'entitat, puix va iniciar-se en l'any 2002.[3]

HistòriaEditar

Tal com el definí l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en la presentació, el diccionari és el resultat d'un treball colectiu que, sense perjuí del rigor filològic, aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats presents en el sí de l'AVL i, segons ells, de la societat valenciana, encara que esta majoritariament s'identifica més en la RACV, en el marc dels criteris de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tal com indica el títul, el Diccionari normatiu valencià pretén orientar sobre l'us correcte o adequat de les paraules incloses, segons la normativa de la AVL, seguint els mateixos criteris explicitats en l'Introducció del Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[4]

Un any despuix de la seua publicació, s'anuncià que el Diccionari havia rebut 3 millons de consultes des de la seua pàgina web,[2] i que posteriorment se'n publicaria una aplicació per a consultar-lo des dels teléfons mòvils.[2]

Des del moment de la seua publicació online, des de l'IIFV es va fer un extens i documentat informe que criticava el diccionari.[5] per lo que fa a especialistes, Francesc Esteve se sumà a les crítiques,[5] i d'atres com Felip Gumbau i Eugeni S. Reig el lloaren.[5] No varen haver reaccions o ressenyes en publicacions especialisades.[5] Entre les crítiques, se destaca el fet de que per l'abundància de paraules recollides, el diccionari estaria més prop de ser un diccionari descriptiu abans que normatiu.[6] Per lo contrari, l'abundància de varietats és una característica present en molts atres diccionaris normatius, com el de la RAE, o el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC per lo que fa al lèxic de la Catalunya central, i en menor mida també del valencià.[7]

ContingutEditar

Consta de 93.342 entrades,[2] sifra superior a les del DIEC o el GDLC.[8] Segons informà l'AVL, s'incorporaren més de 17.000 paraules que ells consideren genuïnes valencianes que no figuraven fins ara en cap atre diccionari,[9] un 18,2% del total.[10] Per lo que fa a les paraules incloses, en molts casos se tracta de derivats de paraules ya incloses,[11] lèxic tècnic o científic,[11] gentilicis,[11] neologismes i atres casos no exclusius del lèxic valencià.[10] Aixina puix, s'estimaria que el total de paraules que consideren específicament valencianes recollides en el DNV per primera vegada estaria vora el 7,3% del total.[10]

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  1. «Documents normatius». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 7 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 El Diccionari de l’AVL rep 3 millons de consultes per internet el primer any L'obra normativa en 93.342 paraules se podrà consultar en mòvils gràcies a una nova aplicació. Segons Ferrer, les senyes 'mostren clarament l'interés dels usuaris per la seua llengua' - notícia en La Veu del País Valencià del 5 de febrer de 2015
  3. Plantilla:Harvsp
  4. «Introducció». Diccionari Normatiu Valencià . Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Plantilla:Harvsp
  6. Plantilla:Harvsp
  7. Plantilla:Harvsp
  8. Plantilla:Harvsp
  9. Plantilla:Harvsp
  10. 10,0 10,1 10,2 Plantilla:Harvsp
  11. 11,0 11,1 11,2 Plantilla:Harvsp

BibliografiaEditar

  • Calvo Rigual, Cesáreo (2017). «Què és, com es fa i què conté un diccionari: el cas del DNV i altres diccionaris», IV Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida, Institució Alfons el Magnànim, pp. 201-223. ISBN 978-84-7822-694-8.

Enllaços externsEditar