En termodinàmica, es coneix com a diagrama p-v[1][2] (o simplement diagrama PV) al diagrama que reflectix la pressió (p) en l'eix d'ordenades i el volum (V) en l'eix d'abscisses. En el diagrama p-v es representa l'estat d'un sistema termodinàmic (com un punt en el mateix) o un procés termodinàmic del sistema (com una curva en ell).

Utilitat del diagrama p-v

La ventaja més directa de la representació dels processos termodinàmics en un diagrama p-v és que el treball realisat en el procés (pel sistema o sobre el sistema) és l'àrea baix la curva. Efectivament, de la pròpia definició del treball (W) en termodinàmica:[1][2][3]

W=∫vfviPd⁡V

Per tant, per a un procés termodinàmic concret entre els estats a i b, el treball serà el directament l'àrea baix la curva si representem com varia la pressió (p) en funció del volum (V).

Per a això, tenim que tindre en conte que en fixar el procés termodinàmic, estem fixant també com varien el restant de variables termodinàmiques que siguen necessàries per a definir l'estat del sistema en cada punt. D'eixa manera, se supon que som capaces de conéixer la pressió com a funció del volum, p=p(V).

Processos termodinàmics habituals en el diagrama p-v

Els processos més coneguts són aquells en els que alguna de les variables termodinàmiques permaneix constant. Per eixemple:[4]

 
Procés Isotèrmic
 
Procés Isobàric
 
Procés Isocórico


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tipler, Paul A. (1999). «Capítul 19: Calor i primer principi de la termodinàmica», Física per a la ciència i la tecnologia (Quarta edició) (en espanyol), Reverté, p. 570-573. ISBN 84-291-4381-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 «¿Qué són els diagrames PV?» (en espanyol). Khan Academy. Consultat el 10 de novembre de 2017.
  3. ↑ Teresa Martín Blas i Ana Serrano Fernández. «Treballe d'un sistema termodinàmic» (en espanyol). Curs de Física Bàsica. Archivat des de l'original, el 22 de novembre de 2017. Consultat el 10 de novembre de 2017.
  4. ↑ «Transformacions termodinàmiques». www.sc.ehu.es. Consultat el 21 de novembre de 2017.