Desastre aéreu de Munich
El desastre aéreu de Munich va tindre lloc en la pròpia ciutat alemana de Munich el 6 de febrer de 1958, quan l'Airspeed Ambassador que realisava el vol 609 de la British European Airways es va estrelar en l'aeroport de Munich-Riem, a on viajava l'equip de fútbol anglés Manchester United. Varen morir 23 persones entre futbolistes, periodistes, cos tècnic i personal aéreu.
Història
El 6 de febrer de 1958 la plantilla completa del Manchester United tornava a Anglaterra despuix de disputar els quarts de final de la Copa d'Europa davant l'Estrela Roja de Belgrat de Yugoslàvia, un dels dos grans clubs en aquell moment. El United havia empatat, 3-3 (5-4 en total per als anglesos), i es classificava per a les semifinals a on esperava l'AC Milan.
En l'aeroport de Belgrat, el vol 609 de la British European Airways que els duria de regrés a Mánchester va retardar la seua eixida una hora, ya que el jugador Johnny Berry havia perdut el seu passaport. L'avió tenia previst fer una parada tècnica en Munich per a repostar combustible. L'aparat era un Airspeed Ambassador chàrter de 6 anys, i en matrícula G-ALZU.
Accident
El capità, James Thain, va realisar dos intents d'envolament pero es va vore obligat a desistir per diversos problemes que sofrien els motors. El temps aquell dia no acompanyava ya que el vent era important i la pista estava gelada. En el tercer intent, a les 3:04 de la vesprada, l'avió va fallar en guanyar l'altura adequada i es va estrelar en unes terres confrontants a l'aeroport, en una casa sense habitants.
Encara que les primeres investigacions senyalaven al pilot com el responsable de l'accident, més vesprada es va saber que l'accident havia segut causat per la formació d'araboga al final de la pista, lo que causava desacceleració en l'avió, impedint aixina que tornara a pujar a una velocitat de vol segura. A pesar d'estes conclusions, les autoritats de l'Alemània Occidental (que eren les responsables directes de l'accident), varen mamprendre accions llegals contra el capità Thain. Aixina que, el govern alemà va convertir a Thain en el responsable principal i directe de la tragèdia, a pesar de trobar-se proves congruents i testics de l'accident que exculpaven al pilot.
La defensa de les autoritats alemanes va prendre com a prova una fotografia de l'avió (publicada en els mijos de comunicació) poc abans de l'accident en la que es vea neu en la part superior de les ales de l'avió. No obstant, quan el negatiu original de la foto va ser examinat, no hi havia indicis de neu en les ales de l'aeronau. Per alguna estranya raó, els testics del cas no varen ser cridats a declarar per les autoritats germanes i solament es varen prendre accions judicials en contra del pilot, que finalisarien en 1968, sent declarat com a inocent de qualsevol responsabilitat de l'accident. Thain, que poc despuix de l'accident va ser despedit per la BEA, es va jubilar i va tornar a la seua llar en Berkshire com a granger. Moriria en 1975 i a l'edat de 53 anys, com a conseqüència d'una desocupació cardíaca.
Sèt futbolistes del United que viajaven en l'avió varen morir en l'acte. Duncan Edwards, una de les majors promeses del país, moriria a causa de les seues ferides el 21 de febrer a l'edat de 21 anys, i atres dos jugadors devien abandonar la pràctica del fútbol per les seues lesions. L'entrenador, Matt Busby, també va tindre que ser hospitalisat despuix de l'impacte.
Vida despuix de la tragèdia
El Manchester United va tindre que ser reconstruït completament i eixa reconstrucció va girar entorn a Bobby Charlton, supervivent de l'accident i un dels futbolistes en més proyecció en eixe moment en el fútbol mundial. Front al Sheffield Wednesday, un United compost per reserves i canteranos va continuar l'inèrcia guanyadora de l'etapa anterior a l'accident i va guanyar 3–0 en la primera trobada disputada despuix de l'accident en Jimmy Murphy com a entrenador. Com a curiositat d'aquell partit, el programa que es repartia en l'alliniació estava en blanc sense que hi haguera cap jugador del Manchester escrit en ell.
Pese a tindre que formar ràpidament un equip lo més competitiu possible, els diables rojos, en una plantilla de circumstàncies i en transició, no varen poder conseguir els èxits repetits abans de la tragèdia. En el campeonat de lliga —en el que es trobava en el quarto posat abans de l'accident— l'equip va guanyar només 1 partit dels últims 14, baixant posats gradualment en la taula, colocant-se finalment nové. Pese a això el Manchester United va conseguir aplegar a la final de la FA Cup, perdent contra el Bolton Wanderers per 2-0.
Per la tragèdia, l'Unió d'Associacions de Fútbol Europees (UEFA) va invitar al Manchester United per a participar en la Copa d'Europa 1958-59, pero finalment L'Associació del Fútbol li va negar la participació, ya que va considerar que no havia classificat.
Busby va retornar al càrrec d'entrenador a la temporada següent i va tractar de construir una nova generació de "Busby Babes", incloent a George Best, que va contribuir a guanyar la Copa d'Europa una década despuix del desastre, en 1968 i derrotant al Benfica.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desastre aéreo de Múnich» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.