Declaració d'Independència dels Estats Units
La Declaració d'Independència d'els Estats Units, és un document que va ser aprovat solemnement pel Segon Congrés Continental reunit en Filadelfia (Pennsilvània), el 4 de juliol de 1776, el qual anunciava que les tretze colónies d'Amèrica del Nort, en aquell moment en guerra contra el Regne Unit de Gran Bretanya, es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els Estats Units d'Amèrica.
La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».
D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.
El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per George Washington, varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga (1777) i Yorktown (1781). Dos anys despuix es firmava el Tractat de París pel que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.