Cordia
Cordia és un gènero d'arbusts i arbres de la família de les Boraginaceae. Prop de 300 espècies han segut identificades cosmopolitament, sobretot en regions templades.

Moltes Cordias tenen fragrancias i belles flors, populars en jardins, encara que no són especialment duradores. Com moltes atres borraginàcees, té fulls pilosas.
Descripció
Són arbres o arbusts, caducs o siempreverdes; plantes hermafrodites heterostilas, subdioiques o dioicas. Fulls sancers o serrades, pecioladas. Inflorescència cimosas, paniculadas o a voltes en capítuls o espigades, terminals, axilars o internodales; flors bisexuales distilas o homostilas o unisexuales en estams o gineceo reduït; càliç tubular a campanulado, generalment 5-lobado; corola tubular a campanulada, marcescente o caduca, generalment 5-lobada; estams generalment iguals en número als llops de la corola; estil 2 voltes bífido, estigmes 4. Frut en el càliç persistent, drupàceu o sec; llavor 1.[1]
Ecologia
Les espècies de Cordia servixen d'aliment per larves d'algunes espècies de Lepidoptera incloent a Endoclita malabaricus i dos buculatrícidos, Bucculatrix caribbea i Bucculatrix cordiaella.
Algunes espècies tropicals tenen fruts comestibles, com el sebesten. En Índia, la fruta d'espècies locals s'usen com vegetals, en cuits, pickles, en varis noms, com lasora en hindi. Cordia dichotoma, gunda en hindi.
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTrop
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.