Conflicte israelita-palestí
El conflicte israelita-palestí és un dels enfrontaments més prolongats i complexos de l'història contemporànea, en raïls històriques, religioses, polítiques i culturals profundes que han generat una série de guerres, enfrontaments i negociacions fallanques a lo llarc de més d'un sigle.
Orígens HistòricsEditar
Periodo Otomà i Mandat BritànicEditar
Abans del sigle XX, la regió de Palestina formava part de l'Imperi Otomà. En el colapse de l'imperi despuix de la Primera Guerra Mundial, el territori va passar a ser administrat pel Regne Unit baix el Mandat Britànic de Palestina, establit en l'any 1920. Durant este periodo, varen sorgir tensions entre la creixent població judeua, impulsada pel moviment sioniste, i la població àrap palestina.
Declaració Balfour i l'Increment de l'Immigració JudeuaEditar
En l'any 1917, la Declaració Balfour va expressar el respal britànic per a l'establiment d'un "llar nacional per al poble judeu" en Palestina, la qual cosa exacerbà les tensions entre judeus i àraps. L'immigració judeua va aumentar significativament durant les décades de 1920 i 1930, lo que va dur a enfrontaments intercomunitarios i disturbis.
Conflictes i GuerresEditar
Guerra de 1948Editar
En l'any 1947, la ONU va aprovar un pla de partició per a Palestina, que proponia la creació d'estats àrap i judeu separats. Els líders judeus varen acceptar el pla, pero els àraps palestins i els estats àraps veïns ho varen rebujar. Despuix de la declaració d'independència del Estat d'Israel el 14 de maig de 1948, va esclatar la Guerra àrap-israelita de 1948, resultant en la victòria israelita i la creació d'un gran número de refugiats palestins.
Guerra dels Sis DiesEditar
En juny de 1967, Israel va lluitar contra Egipte, Jordània i Síria en la Guerra dels Sis Dies. Com a resultat, Israel va ocupar la Franja de Gaza, la Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. Estos territoris seguixen sent punts focals del conflicte actual.
Procés de Pau i ObstàculsEditar
Des de la década de 1990, hi ha hagut varis intents de resoldre el conflicte a través de negociacions, incloent els Acorts d'Oslo (1993) i la Cim de Camp David (2000). No obstant, qüestions clau com l'estatus de Jerusalem, el dret de tornada dels refugiats palestins i les fronteres definitives han impedit alcançar un acort definitiu.
Situació ActualEditar
El conflicte seguix sent una font de tensió i violència en la regió. La Franja de Gaza i la Cisjordània estan baix diferents nivells de control i administració, en Hamás governant Gaza i la Autoritat Nacional Palestina administrant parts de Cisjordània. Els assentaments israelites en territoris ocupats, els bloquejos i les operacions militars continuen afectant la vida quotidiana de les persones en abdós costats del conflicte.