Colege

Colege en Valladolit.

Un colege és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees. El terme colege s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a chiquets i jóvens. Durant un temps s'amprà l'abreviació CEIP, de Centre d'Ensenyança Infantil i Primària per a designar ad estos centres, per a tornar més avant a escola. També existix el terme colege major, que és una residència d'estudiants, generalment universitaris.

Diccionari RACV

La paraula colege (del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.

Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu:

• Cos de persones someses a un reglament comú.
• Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló, Colege de Meges d'Alacant...etc...
• Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat.

Diferents tipos de coleges:

• Colege major, residència d'estudiants universitaris.
• Colege universitari, centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera.
• Colege menor, residència d'estudiants d'ensenyança mija.
• Colege cardenalici (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica.
• Colege electoral, conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.

Us tradicional de la paraula colege

La forma colege és la forma viva i genuïna del valencià:

"...havent passat des de la plaça de Sant Esteve i abans del Colege de Sant Pio V...”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906. “Anys arrere hagué un colege de segón ensenyança ahon s’estudiaven totes les asignatures...”. Grancesc Martínez i Martínez. Coses de la meua terra. 1912. “...qu’ en cara qu’ han segut bònes companyeres de colege, hui s’odien...”. Francesc Muñoz. Coqueteríes. 1925. “Si vinguera al meu colege aniriem sempre juntetes”. Pilar Monzó. Rafel. 1930. “...perque el Beat, encara que no tenia acabat l’edifici del Colege de Corpus Christi de Valencia...”. Gofret Ros i Fillol. L’anell del marqués de Dénia. 1931.

• «Colege». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Diccionari DHIVAM

Segons el Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya, diu:

Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)

Ademés, cita alguns eixemples a on aparéixen les paraules "colegi", "colechi" i la seua evolució a la paraula "colege" en diferents publicacions:

• “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746)

• “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)

• “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851)

• “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)

• “colege” (Fullana: Voc. 1921)

• “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4)

• “intente comunicar al Colege de Cisneros” (Ivars, Andrés: Diari, 20 juliol 1936)

• “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944)

• “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)

Vore també

• Escola

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colege.
• ¿Cóm s’escriu en valencià “Colege” o “Col•legi”? - Cultura Valenciana