Citació

Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Emplaçament judicial.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.

Una citació és una resolució dictada per un juge o tribunal a través de la qual s'envia una comunicació a una persona determinada per a que es presente en el juí un dia a una hora determinada. La citació pot dirigir-se tant a les parts del procés com a tercers la presència dels quals pot ser necessària per a la tramitació del procés: testics, pèrits, etc.

Eixemple de subpoena en el cas emblemàtic Anderson v. Cryovac

La citació es realisa a través d'algun mig que permeta la constatació de que el destinatari ha rebut la comunicació. Aixina serà possible adoptar les mides oportunes si el citat desobedix a l'orgue jurisdiccional. En la citació se sol incloure un apercebiment en el que s'establix la responsabilitat en que pot incórrer el citat si no es presenta el dia prescrit a l'hora fixada.

En el Dret continental

Existixen dos models de citacions:

1. La citació a data: Se cita a una persona en un dia, en una hora i un lloc determinat.
2. La citació a terme o emplaçament: No s'especifica un dia concret a una hora determinada sino que s'oferix un determini màxim a la persona citada per a que comparega quan millor li convinga ans que es complixca dit terme.

La citació es compon de tres parts:

1. Encapçalament: apareixen en el document expressament les paraules identificatives del mateix: citació o citatorio. Després s'anoten les senyes del receptor o destinatari de la citació.
2. Cos: es redacta el tema de la citació, especificant quan se cita a l'interessat, en el lloc i data determinats a l'efecte i els documents que, en el seu cas, deurà aportar.
3. Peu: Es compon de la firma, identificació i data de l'emissió del document.
4. al final de l'ofici en el marge esquerre avall s'escriu la sigla el que va realisar este tipo de document.

En el Dret anglosaxó

El terme jurídic usat en el Dret anglosaxó per a fer referència a una citació és subpoena (també s'utilisa l'original llatí subpœna). Es tracta d'una orde emesa per un orgue jurisdiccional o per una agència governamental per a compeler a una persona a que testifique o a que proporcione les proves que li siguen requerides baix l'amenaça d'una pena si no respon al requeriment. Existixen dos tipos principals de subpoena:

1. Subpoena ad testificandum. L'autoritat ordena a una persona que testifique davant ella baix l'amenaça d'una pena. El testimoni requerit per la citació pot ser exigit en persona o telefònicament.
2. Subpoena duces tecum. L'autoritat ordena a una persona a que proporcione les proves físiques requerides o que faça front a la pena prevista.

En els Estats Units, els jujats i les comissions d'investigació del Congrés tenen la facultat d'ordenar una subpoena.

En Anglaterra i Gals, la subpoena rep el nom de witness summons (citació de testic, orde de testificar).

Vore també

• Compareixença.
• Requeriment.
• Deposición o declaració jurada oral.
• Tribunal de la cancelleria.