Castelsardo
Castelsardo (adaptació italiana del topònim sardo Casteddu Sardu; en sassarés Castheddu i en castellanés Calteddu) és un municipi d'Itàlia, situat en la regió de Sardenya i la ciutat metropolitana de Sassari. En l'any 2006 contava, en una població de 5.679 habitants.
Història
Esta posició va contribuir a l'elecció del lloc com a sèu de les antigues ciutats. Sense motivacions més profundes i la reubicació de molts dels assentaments. Els romans varen construir les seues cases en les rodalies de la plaja que es diu Fritum Janii (port de Jano), nom actual del port turístic i per damunt del tossal, Frigiano.
En la caiguda d'Imperio romano i la pren del poder pels diferents juges, en el transcurs dels anys, moltes terres varen ser donadas a l'Iglésia i a les diverses órdens monásticas, ya que Cerdenya entre els sigles XVI i XVII va ser una regió rica en terres i ganado.
A poca distància es va establir l'important monasteri benedictí Tergu, ara objecte d'estudi arqueològic, mentres que en el tossal hi ha lo que fora provablement un monasteri de ermitaños antonianos, entorn al com es varen sumar a la població local, principalment per a convertir-se en un hospital per a leprosos quan va ser fundada en 1102, el castell de la família Doria de Génova, cridat Castelgenovese. Esta es considera la data oficial de construcció del castell, pero els estudiosos creuen més provable en el periodo feudal.
Els habitants de la zona, es varen traslladar poc a poc a l'interior de la fortalea, que té un port i varis pous d'aigua. Eixe va ser el naiximent de la ciutat tal com la coneixem hui en dia pese a l'urbanisació massiva que es va produir des de 1950. Va ser el lloc de les diferents lluites per la conquista del castell.
La fortalea era inexpugnable fins a l'arribada de les armes modernes. Des de 1520 aproximadament, el castell es renombró i va passar a ser Castell Aragonés, convertint-se en sèu Episcopal del Bisbat d'Empúries.
Castelsardo en 1767, ara en domini de la Casa de Saboya, va adquirir el nom actual per la voluntat de Carlos Manuel III.
La ciutat va escomençar a perdre importància en la primera mitat del XIX, per l'autoritarisme dels terratinents i a l'empobriment de la vida cultural i social, única alternativa a la poca terra cultivable, per la gradual desaparició dels seminaristes, religiosos i del bisbe.
Actualment hi ha en curs una adaptació de l'infraestructura necessària per a rebre una reactivació del turisme i les activitats culturals, incloent la millora de la biblioteca.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 1711 | 1661 | 1749 | 2006 | 2409 | 2662 | 2931 | 3283 | 4175 | 4181 | 4380 | 5081 | 5236 | 5410 |
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castelsardo.