El castell de Gallinera o Castell de Benirrama és una fortalea situada en les proximitats de la localitat espanyola de Benirrama, pertanyent al terme municipal de Vall de Gallinera, en la Comunitat Valenciana. El castell, d'época àrap, formava part de l'entramat de defenses de la vall controlant el pas cap a la vall de Pego.

Configuració

La fortalea esta aïllada sobre un cerro, sent visible a gran distància. El castell té una planta allargada i irregular de considerable extensió. Com és habitual s'ajusta a l'orografia del terreny. S'aprecien dos recints, el del nort més ample que el del sur.

Història

Durant la conquista del Regne de Valéncia per Jaime el Conquistador en el XIII i els tumults mudéixar posteriors va estar baix el caudillaje d'Al-Azraq. En el Tractat del Pouet Al-Azraq es comprometia a cedir este castell, junt en uns atres, al cap de tres anys a Jaime I, pero el tumult va impedir el compliment del pacte i la propietat es va transferir per la força.

El castell apareix vàries voltes en les Cròniques Reals tant l'inici del tumult en 1247 c 361:


Com la conquista del castell l'1 de juny de 1258 en c.376:

"I no volem dir totes els coser que hi foren feites, car séria allongament del llibre: mes al vuité dia cobram Alcalà, i Gallinera, i setze castells que al-Azraq ens havia emblats i tolts..."

A partir de 1261 el rei cedix el castell, de la mateixa manera que el d'Alcalà, a diferents personages per a cobrir els deutes reals.

A finals de 1275 es millora les defenses del castell en un aument de la guarnició i els avituallaments. Posteriorment Armant d'Armentera inspecciona el castell en nom del rei per a comprovar si estava a punt puix s'havia produït un nou alçament mudéixar.

Durant la guerra dels dos Pedros és ocupat pels castellans, i en 1356 és recuperat per a al regne de Valéncia per Juan Mercer.

En 1396 un terremot dany greument este castell, mentres que el propenc d'Alcalà a penes va sofrir danys.

Despuix de l'expulsió dels moriscos en 1609 la raó de ser d'estos castells va deixar d'existir i varen ser abandonats. Un terremot en 1644 va produir grans danys que no varen ser reparats.

Estat a principis del XXI

En l'actualitat no es conserva la construcció musulmana sino la reconstrucció posterior al terremot de 1396: part de la torre de l'homenage, restants dels torreons i llenços de les muralles i un aljibe.

Bibliografia

  • AZUAR RUIZ, R. (1989): Dénia islàmica. Arqueologia i poblament, Alacant.
  • GINER, C. 81979): "Topografia històrica de les valls de Pegue".
  • RUBIO, FEDERICO. (1986): "Castell de Gallinera", Arqueologia en Alacant 1976-1986. Institut d'Estudis Alacantins <<Juan Gil Albert>> Diputació Provincial d'Alacant 1986. pp. 41-42.
  • RUBIO, F. (1988): "Catàlec de jaciments de materials altomedievals i musulmans", L'Ull del Moro, Alcoy.

Enllaços externs