Bodes de Canà
Les bodes de Canà és el títul en el que se sol identificar un relat que té lloc al final de la primera semana del ministeri de Jesucrist en l'Evangeli de Joan 2:1-11. Este passage descriu el primer signe realisat per Jesús, el qual va tindre per marc una boda en Canà de Galilea a la que també assistien la seua mare i les seues discípuls.
En un moment donat va faltar vi, llavors Maria va dir als servents que feren lo que Jesús diguera.
Este va dispondre que s'ompliren d'aigua sis gerres de pedra destinades a purificacions, pero en revisar el contingut, l'aigua s'havia transformat en un vi de gran calitat.
Per a Joan l'evangeliste, eixa va ser la primera de les senyals realisades per Jesús.
Segons referix l'Evangeli de Joan:
Hi havia allí sis gerres de pedra, posades per a les purificacions dels judeus, d'uns cent litros cada una. Els diu Jesús: «Ompliu les gerres d'aigua». I les varen omplir fins a dalt. «Tragau-ho ara, els diu, i porteu-ho al maestresala». Ells li'l varen portar. Quan el maestresala va provar l'aigua convertida en vi, com ignorava d'a on venia (els servents, que havien tret l'aigua, sí ho sabien), llama al nóvio i li diu: «Tots servixen primer el vi bo i quan ya tots estan beguts, l'inferior. Pero tu has guardat el vi bo fins ara».
Aixina, en Canà de Galilea, va donar Jesús comence als seus signes. I va manifestar la seua glòria, i varen creure en ell els seus discípuls. Despuix va baixar a Cafarnaum en la seua mare, els seus germans i els seus discípuls, pero no es varen quedar allí molts dies. S'acostava la Pasqua dels judeus i Jesús va pujar a Jerusalem."Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bodes de Canà.