Blas Causera Carrión

Blas Causera Carrión (Chestalgar, 1840 - † Valéncia?, 1906) fon un llatiniste i teòlec valencià. Fill de llauradors, fon ordenat presbíter en l'any 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de Bicorp i Quesa.

Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.

Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.

Obres

Portada del llibre

• Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de l'any 1873)
• Historia Eclesiástica Universal (1875)
• Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
• Glorias del clero (1881)
• Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
• Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
• Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)

Bibliografia

• Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volumen 4 (artículo firmado por A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2
• Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena. ISBN 978-84-92692-04-0

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Blas Causera Carrión.