Batalla de Bairén
La batalla de Bairén fon un enfrontament entre les forces de El Cid i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj. El Pacte de Borriana firmat en juny de l'any 1094 establia una ajuda mútua enfront dels almoràvits entre el Cid, que acabava de conquistar Balansiya en maig[1] i havia fet cremar Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, i Pere I d'Aragó i Navarra.
En virtut del pacte, abastí de municions[2] en les forces dels dos senyors[3] el castell de Benicadell, la fortalea que dominava l'accés a la plana valenciana des del sur, ya que els almoràvits dominaven Gandia i Xàtiva. Yusuf ibn Tashfin nomenà Abul-Hasan Ali al-Hajj comandant de l'eixèrcit que hauria de conquistar la ciutat en substitució de Yusuf Abu Abdullah Muhammad. De retorn a Valéncia, varen véncer als musulmans, que disponien de recolzament en el castell de Bairén, en Gandia[4] en giner de l'any 1097.
ReferènciesEditar
- ↑ Cronología de Aragón y otros relacionados(espanyol) GEA de Albarracín,
- ↑ Bocairent, Sigle XI
- ↑ Error en el títul o la url.«».(espanyol) Rodrigo Díaz de Vivar
- ↑ Castillo de Bairén(espanyol) DGPA,