Base Vanda
La base Vanda (en anglés:Vanda Station) va ser una estació científica de Nova Zelanda en l'Antàrtida. Estava ubicada en la costa del llac Vanda, prop de la boca del riu Onix en el vall Wright de la Terra de Victoria. La base va ser inaugurada el 9 de giner de 1968 i les seues instalacions varen ser desmantellades en l'estiu de 1994-1995.
Els quatre edificis originals de la base varen ser construïts en els estius de 1967–1968 i 1968–1969, previ a la primera invernada per un equip de 5 hòmens des de giner al 19 d'octubre de 1969.[1] Atres equips d'hivern varen ocupar la base en 1970 i 1974. Durant les temporades d'estiu la Base Vanda va estar ocupada fins a 1991. Els programes científics principalment varen ser sobre: meteorologia, hidrologia, sismologia, i magnetisme. La base va ser administrada pel Department of Scientific and Industrial Research (DSIR), i va rebre soport llogístic de la de la Base Scott ubicada en l'illa Ross.[2]
La base Vanda va ser coneguda pel The Royal Lake Vanda Swim Club. Els visitants de la base participaven d'una cerimònia en la que eren fotografiats quan es banyaven nuets en les aigües d'alta salinitat del llac Vanda en estiu.[3]
En 1995 les preocupacions ambientals per l'operació de la base varen finalisar en el tancament de la mateixa. Diverses activitats relacionades en l'ocupació de la base, incloent excavacions, la construcció d'edificis, els disturbis causats pels moviments de vehículs, els depòsits de l'almagasenament, els residus i derrames accidentals, varen dur a prendre la decisió de tancar-la. Després del seu removiment, es va realisar l'anàlisis de les aigües del llac i de les algues per un cert número d'anys per a assegurar que el llac no va ser contaminat per aigües negres i atres rebujos.
En la Base Vanda es va registrar la temperatura més alta en l'Antàrtida, que va anar de 15 °C el 5 de giner de 1974.[4]
Actualment hi ha en el lloc una estació meteorològica automàtica, i des de 1994-1995 el refugi Llac Vanda (Lake Vanda Hut), que és periòdicament utilisat durant l'estiu per 2 a 8 investigadors.[5]
Referències
editar- ↑ Harrowfield, 2006
- ↑ [Vanda Station: History of an Antarctic Outpost by David L. Harrowfield (Christchurch 1999 & 2006, New Zealand Antarctic Society Inc, 52 pp.) ISBN 0-473-06467-7]
- ↑ Parfit, Michael (1988). South light: a journey to Antarctica, London: Bloomsbury, pp. 206–210. ISBN 0-7475-0134-3.
- ↑ Global Measured Extremes of Temperature and Precipitation. National Climatic Data Center. Retrieved on 2007-06-21.
- ↑ «Stream Team Field Manual». Mcmlter. org. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2018. Consultat el 27 de novembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Vanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.