Base Maudheim

La Base Maudheim (en noruec: Maudheim, que es traduïx com a casa de Maud) va ser el campament base de l'Expedició antàrtica noruec-britànica-sueca que entre 1949 i 1952 en forma conjunta Noruega, Suècia, i el Regne Unit -incloent membres d'Austràlia i Canadà- varen realisar a la Terra de la Reina Maud en l'Antàrtida.

Va ser inaugurada el 20 de febrer de 1950 en la barrera de gèl Jelbart en la baïa Norsel de la costa de la Princesa Marta, a 3 km de la mar oberta, en a on es va establir un lloc de desembarc. La gruixa de la plataforma de gèl en el lloc era de 180-200 m.

Les instalacions comprenien dos cabanyes de fusta, una de les quals tenia salons, i l'atra albergava l'estació de radi, un laboratori meteorològic i una unitat mèdica. El generador elèctric, l'unitat de perforació i un bloc serològic estaven en tres chicotets cobertizos. També hi havia un laboratori magnètic i un taller. Totes les habitacions estaven interconectades per un passadiç fet de caixes de fusta.

En la base invernaron 15 hòmens, dels quals 6 eren noruecs, 4 suecs, 3 britànics, 1 australià, i 1 canadenc. En esta base es varen portar a terme observacions sobre meteorologia, sismologia i glaciología, i durant la temporada d'estiu es varen fer vàries expedicions a l'interior de la Terra de la Reina Maud en trineus tirats per gossos.

A prop de 200 milles de la Base Maudheim ({{ |dms-lat=72°17′S |dms-long=03°48′O |dec-lat=-72.283 |dec-long=-3.8 |param=72_17_S_03_48_W_|default=dms|name=}}</noinclude>), en l'altiplà Ritscher, va ser establida la Base d'Alvançada prop del nunatak Piràmide. Va ser un campament no permanent construït com a base de respal i almagasén.

El 15 de giner de 1952 la Base Maudheim va ser abandonada. En 1960 va ser visitada per una expedició antàrtica noruega que va observar que estava cobert per la neu i solament era visible un fragment de 2 peus de llarc fragment de la torre meteorològica de 10 m d'altura.