Anacardium excelsum, caracolí, el mijuguo de Veneçuela,[1] mijao, "carnanzuelo", "espavé" o espavel (sense. Anacardium rhinocarpus) és una espècie botànica d'arbres americans de la zona intertropical de la família de les Anacardiaceae.

Anacardium excelsum
Per a atres usos d'este terme vore Caracolí (desambiguació).

L'arbre és comú en els boscs secs de full ample tropicals i subtropicals de les conques hidrogràfiques del Pacífic i l'Atlàntic d'Amèrica Central i del Sur, i s'estén cap al nort fins a Guatemala i cap al sur fins a Equador.

Hàbitat

És comú en àrees de sols profunts d'orige aluvial, be siguen de sabanes o de selva, específicament en les vores de la mateixa, ya que en el seu interior cariria del sol necessari per a créixer. Arbre de 20 a 40 m d'alt. Copa redonejada i en fullage dens. Tronc recte i cilíndric. Distribuït des d'Equador i les Guaianes, tota la part nort d'Amèrica del Sur fins a Hondures.[2] Alguns dels arbres d'edat molt alvançada ocasionalment tenen el tronc buit i raïls superficials i esteses en la base. Corfa exterior grisa o negra, laminar, a voltes en fissures verticals profundes. Corfa interior roja o rosada i en llínees o bandes verticals blanques. La solsida de branques o ferides en el tronc produïxen un exsudat resinoso i aromàtic, el qual es torna roig o negre en el transcórrer del temps. Fulls simples i alternes, agrupades en els extrems terminals de les ramitas, de 10 a 35 cm de llarc i de 4 a 12 cm d'ample, obovadas, en àpiç redonejat, emarginado o agut, vores sanceres i base decurrente. Pecíols de 0.5 a 2 cm de llarc, aplanados en la part superior i pulvinados en la base. Flors verdes o groguenques. Fruts en anous arriñonadas, de 2 a 3.5 cm de llarc, penjant d'un pedúncul curve i carnoso en forma de ‘S’.[3] L'espècie creix a baixes i mijanes elevació, en boscs secs, humits o molt humits de tot el país. Comú en boscs riberencs a lo llarc del curs dels rius i les rieres, s'adapta molt be a sols aluvials ben drenats. Deixa caure parcialment les seues fulles durant l'estació seca, pero les repon a inicis de l'estació plujosa. Abans de caure els fulls es tornen grogues en la copa de l'arbre. Florix i fructifica de febrer a maig. Algunes espècies de rat penat s'alimenten dels pedúnculs madurs dels fruts i ajuden en la dispersió de les llavors.[3]

Descripció

És un arbre gran perennifoli de fins a 45 m d'altura, en un tronc recte i de color clar, a voltes rosat, de fins a 3 m de diàmetro. Fulles simples, alternades, ovales, de 15-30 cm de llarc i 5-12 cm d'ample. Flors en panícula de 35 cm de llarc, cada chicoteta flor és verda pàlit a blanc ([4]). Les flors velles tornen a rosa i desenrollen una fragància forta.

La fruta és una drupa que té 2-3 cm de llarc, semblant en forma a un renyó. Madura en març, abril, maig. Crua, la fruta és tòxica, torrada o cuita, no.

Taxonomia

Anacardium excelsum va ser descrita per Carles Linneo i publicat en The Illustrated Dictionary of Gardening, . . . 2: 107, en l'any 1885.[5] l'espècie tipo és:

Etimologia

Anacardium: nom genèric que deriva de la paraula procedent del grec kardia = cor, per la forma del seu frut.

excelsum: epítet llatí que significa "alta".[6]

Sinònims de Anacardium excelsum són
  • Anacardium rhinocarpus DC.
  • Rhinocarpus excelsa Bertero ex Kunth

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 9 de setembre de 2016. Consultat el 17 d'agost de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Panama watershed tree atles». Archivat des de l'original, el 30 de juliol de 2020. Consultat el 22 de març de 2022.
  4. ↑ Jesús Clots F. Guia d'arbres de Veneçuela. Caracas: Societat de Ciències Naturals de La Salle, Monografia N° 32, 1983, pp. 32-33
  5. ↑ «Anacardium excelsum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de juliol de 2013.
  6. ↑ En Epítets Botànics

Enllaços externs

Commons