Acadèmia de Valéncia

L'Acadèmia de Valéncia fon una institució fundada l'any 1685 baix la presidència i el mecenage del comte d'Alcúdia, Onofre Vicente de Íxar. Fon també coneguda com l'Acadèmia del Carrer del Bisbe pel lloc a on es reunien el seus membres.

Història

Esta acadèmia senyala l'evolució de les acadèmies purament lliteràries (Parnàs i Alcàzar, apegades als residus del Barroc) a les estrictament científiques de finals del sigle, com a index de la maduració dels núcleus preilustrats valencians.

Despuix de la mort del comte d'Alcúdia en 1688, el seu successor reuní en sa casa a la nova Acadèmia de Valéncia, presidida per José Ortí Moles, a qui succedí en 1692, José Bellvís.

Fon dissolta durant la Guerra de Successió, en la que els seus acadèmics militaren en el camp felipiste.

Objectius

Fon regida per unes constitucions que quedaren inèdites. Dita acadèmia influí en la renovació científica de finals del sigle XVII. En les seues sessions no només se discutien temes humanístics i jurídics (canons, humanitats, filosofia moral, jurisprudència civil) sino atres tan significatius com l'esfera, perspectiva, meteors, màgia, filosofia natural i arquitectura militar.

Acadèmics

Membres destacats foren el mege i botànic Gaudencio Senach; els matemàtics i astrònoms Falcó de Belaochaga, Vicente Mir, José Vicente del Olmo i Pedro Mayor; els juristes José Coloma i Pedro Vidal i els germans José i Marco Antonio Ortí i Moles.

Bibliografia

• Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (Valéncia, 2005)