La Interrupció Llegal de l'Embaràs en Chihuahua (ILE) referix al estatus llegal que té en eixe estat mexicà, a on l'abort induït està parcialment despenalizado i llegalisat de facto des de maig de 2024 (pels ampars en revisió AR 195/2023, AR 1019/2023 i AR 1036/2023 del Primer Tribunal Colegiat en Matèries Penal i Administrativa del Desseté Circuit), a petició de qualsevol dòna o persona gestant en l'entitat sense especificar clarament el llímit màxim de l'embaràs; ademés de les causals de violació, imprudencial, dany a la salut i fecundació assistida indeguda.[1]

Chihuahua la catorzena entitat federativa en Mèxic en despenalizar i llegalisar l'abort, i la dècima en fer-ho des de les jurisprudència de 2021 i 2023 de la Suprema Cort de Justícia de la Nació (accions d'inconstitucionalitat AI 148/2017, AI 106/2018, AI 107/2018 i AI 54/2018; ampar en revisió AR 267/2023).[2][3][4][5] No obstant, el seu Còdic Penal encara manté restriccions totals a l'abort electiu. La seua Llei General de Salut tampoc contempla cap disposició que regule estos servicis. La seua Constitució establix un candat inconstitucional a la vida en gestació.

El cas d'este estat és sui géneris puix les sentències judicials anterioriment mencionades obliguen al govern local a informar i oferir servicis d'abort voluntari en unitats públiques de salut encara quan el Congrés local es negue a reformar les lleis locals corresponents. Inclusivament és possible denunciar i sancionar a les autoritats de salut si els hospitals i clíniques públiques en l'entitat neguen o retarden els procediments solicitats. Ademés, dites resolucions sí reconeixen que les restriccions a l'abort electiu per mig de la normativa penal són completament inconstitucionals.


El 30 de giner del 2025, la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN) despenalizó l'abort en l'estat de Chihuahua per unanimitat de vots, invalidant l'artícul 143 paràgraf primer i 146 proemi i la fracció I del Còdic Penal de l'Estat de Chihuahua que regulen la prohibició absoluta de l'abort voluntari i els requisits per a accedir a l'abort per violació.[6]

Marc Llegal local

Regulació penal[7]

Artícul Concepte Descripció
143 Definició La mort del producte des de la concepció en qualsevol moment de l'embaràs.
Sancions per assistir en un abort 6 mesos a 3 anys de presó si l'abort fòra en el consentiment d'ella. En faltar el seu consentiment, la pena és de 3 a 6 anys; en usar violència física o moral, s'agrava de 6 a 8 anys.
144 Sancions per assistir en un abort i ser professional de la salut Ademés de les sancions corresponents a l'artícul 143, suspensió de l'eixercici de la seua professió per la mateixa cantitat de temps per la pena imposta
145 Sancions per abort consentit 6 mesos a 3 anys de presó a la mare que voluntàriament practique el seu abort o consentixca que uns atres la facen abortar. Se sanciona únicament si l'abort va ser consumat
146 Causals d'exclusió de responsabilitat 1) Producte com a conseqüència d'una violació. 2) Perill de mort o greu dany a la salut d'acort en el juí del mege que l'assistixca i confirmat per un atre mege. 3) Resultat de conducta imprudencial de la dòna embarassada.

Estadístiques

Fins a la data i de la mateixa manera que les atres entitats, a excepció de la CDMX, tant la secretaria de salut com els servicis de salut del estat (SSCH) encara no publica, de manera accessible i constant, informació sobre el número de procediments (totals, per any o per unitat d'atenció), sobre les usuàries o els usuaris (procedència, edat, nivell educatiu, estat civil, ocupació, número de fills o semanes de gestació) o sobre el tipo de procediment.

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]».
  2. ↑ «[2]».
  3. ↑ «[3]».
  4. ↑ «[4]».
  5. ↑ «[5]».
  6. ↑ «Talle despenaliza l'abort en Chihuahua; colectius preveuen obstaculizaació del govern estatal a accessos de salut a dònes gestants» (en en). Animal Politico. Consultat el 2025-01-31.
  7. ↑ «Còdic Penal de l'Estat de Chihuahua».Periòdic Oficial No. 103.Consultat el 30-09-2024.

Plantilla:Abort per entitat federativa de Mèxic